06 de marzo de 2018
06.03.2018

Associats

06.03.2018 | 04:15
Associats

Si prenem com a referència el curs 2006/07, el professorat de la Universitat de València (UV) amb condició de funcionari públic ha minvat des del 71% fins al 44 % de la plantilla docent. No és l´efecte de cap «neoliberalisme radical» practicat pel Rectorat, sinó més bé de l´escanyament de l´accés a la funció pública, amb una taxa de reposició del 10 % imposada pel ministre Montoro. Una conseqüència és que, durant aquest període, la quantitat de docents que ocupaven places que podien ser promocionades al funcionariat –però no ho han estat– s´ha multiplicat per un 360 %. Una altra conseqüència ha estat el necessari recurs a professorat associat per poder cobrir la docència. Ara bé, ací cal filar prim a l´hora de repartir responsabilitats.

Deixant de banda el cas singular dels departaments de ciències de la salut, més de la meitat del professorat associat es concentra en 13 departaments universitaris (la UV en té 84). I en alguns casos la seua proliferació també està lligada amb altres factors. Per exemple, 6 d´aquells 13 departaments o bé estan integrats en la Facultat de Magisteri o bé hi tenen una docència important, i aquesta facultat ha passat de 2.200 estudiants de grau el curs 2006/07 a 3.591 el curs 2016/17, en un àmbit en el qual, per raons històriques, hi ha més dificultat per aconseguir professorat amb el grau de doctor o acreditat per la corresponent agència i que puga ocupar altres figures contractuals diferents de la del professorat associat. Afortunadament, aquestes dificultats estan superant-se paulatinament.

Ningú no dubta que la remuneració al professorat associat és baixa, i tots els candidats al Rectorat han proposat mesures per incrementar-la. Però no podem aïllar aquest fet d´un horitzó en el qual el professorat universitari valencià rep salaris més baixos que el d´altres comunitats autònomes i, en general, el personal de l´educació està molt mal pagat. Segons l´Enquesta Anual de Cost Laboral (2016), el salari mitjà a la secció d´ocupació d´educació és el 38 % del que reben les persones ocupades en subministrament d´energia elèctrica o gas, o el 48 % del salari mitjà en activitats financeres i d´assegurances. L´escanyament de l´accés a la funció pública i les retallades salarials al funcionariat afavoreixen, en definitiva, els beneficis dels centres privats d´ensenyament, que des del curs 1999/2000 incrementen anualment les aportacions de les famílies un 5,2 % (ensenyament no universitari) i un 3,3 % (ensenyament universitari). I això sí que és neoliberalisme.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook