Carmen Sarmiento, molt convincent, ho deixava clar: «No es una huelga, es la huelga». I determinava així un moment que ella augura d´inflexió històrica. Si ara som universitàries, traballem, votem, pugem a la tribuna, decidim la nostra sexualitat i vida reproductiva, obrim un conte corrent, negociem, diem sí o no, i comencem a manar un poquet... és gràcies al treball implacable, imprescindible, de les nostres predecessores.
Pepa Bueno diu que encetem la quarta onada, la de traure´ns del damunt la llosa de cuidadores universals de tot el món i, de pas, manar un poquet més. La senyora Banks ja ho intentà a casa seua quan contractava aquella minyona, Mary Poppins, per poder anar-se´n tranquil·la amb les seues amigues les sufragistes de 1910. El seu home, el senyor Banks, es dedicava a les coses importants i la factoria Disney, xapotejava entre la segona i la tercera onada, agafant aire.
Aquesta quarta onada ha de ser, també i necessàriment, la dels homes que estimen a les dones, perquè cada vegada més homes, i més joves, s´alcen abans per comprar el pa i posar entrepanets, biberons i sucs, demanen hora i van a la pediatra, cuinen, netegen, planxen i també ploren. Ells, cada vegada més, també cuiden, alimenten, dutxen i vetllen les nits dels seus pares i mares, i també esclaten quan, aturats, discriminats i acomplexats, no troben feina. Ells, a la reraguarda, atents i sense perdre el fil de la història, volen entendre, aprendre, cuidar i restaurar qualsevol bretxa, siga nova o vella.
Els ferrans, francescs, jorges, emilis, alberts, antonis, vicents, joseps, jaumes, voros, joans, lluïsos, xavis, miquels... i un etcètera infinit, han decidit contradir Eduardo Galeano quan diu que els homes tenen por a la dona sense por . Ells també volen refer la història. Han decidit acomiadar-se del senyor Banks, posar-se l´abric i el barret, obrir el paraigua i enlairar-se per la finestra. Sense vertígen i sense por. Aquests són els imprescindibles.
