Hui estem de doble commemoració. Per una banda és el Dia Internacional de les Dones i per altra banda estem convocades a una vaga feminista que jo estic secundant.

I per què parle de commemoració per la vaga feminista? Dons molt senzill, perquè per a mi hi ha un significatiu canvi de paradigma a l'hora de reclamar els nostres drets.

Amb esta vaga es fica de manifest el nostre descontent davant la situació segregadora socialment en la que encara visquem més de la meitat de la població, que som les dones. I no, no som cap col·lectiu. Som més de la meitat d ela població. I volem dir prou a les desigualtats.

Exigim una igualtat real a tots els àmbits. Des de les edats mes primerenques, des de la exigència d'una escola coeducadora i compromesa.

Volem deixar de tenir por quan caminem pes carrers deserts o per les nits. Perquè tenim dret a una vida sense pors a ser agredides.

Exigim que se'ns deixe d'assassinar per ser dones. I per això exigim que es fiquen en marxa les mesures que calguen i els recursos que siguen necessaris, per tal d'evitar els assassinats de dones i criatures a mans d'assassins masclistes.

Exigim que la formació en igualtat i contra les violències masclistes siga obligatòria per a tots els operadors jurídics encarregats d'impartir justícia. Però una formació de qualitat.

Exigim cobrar el mateix salari que els nostres companys per fer la mateixa feina. I també volem una corresponsabilitat real a l'hora d'afrontar la cura de les persones dependents de les nostres famílies.

Exigim respecte cap a nosaltres i que els assetjaments per ser dones desapareguen de tots els entorns, perquè ens mereixem una vida digna i lliure de tot tipus de violències. I els assetjaments són també una forma de violència masclista.

Exigim tenir les mateixes oportunitats a l'accés a llocs de treball sense que se'ns pregunte si volem ser o no mares.

Exigim poder decidir sobre les nostres maternitats i sobre els nostres cossos i que estos no siguen cosificats.

Exigim investigació específica sobre els efectes de les malalties en els cossos de les dones i de les xiquetes per poder així millorar la nostra salut de forma integral i específica.

Volem tenir treball remunerat, perquè de l'altre, del domèstic i de cura, ens en sobra a totes.

Amb esta vaga només volem fer visible tot el treball i les aportacions que hem fet i que continuem fent cada dia i que el patriarcat s'entesta en ocultar.

Segurament, algunes persones (entre elles el meu amic Vicent) quan estiguen llegint açò pensaran que sóc una radical. I sí, ho sóc. I ho sóc perquè el problema s'ha de tractar des de l'arrel i sense maquillatges. Perquè, com les males herbes, s'ha d'arrancar des de l'arrel i no caben justificacions ni paternalismes.

Amb esta vaga, les dones passem de la teoria a la pràctica i diem que ja n'hi ha prou!! I, precisament per això hui 8 de març #JoPare.