El professor Manuel Castells en un recent article resumia el fons de la crisi que vivim així: la crisis més greu el nostre temps és nostra incapacitat de confiar en institucions que puguen resoldre les diverses crisis parcials que tenim, puix s´ ha desplomat la confiança dels ciutadans amb els seus representants i les seus institucions. Es tracta doncs de la crisi de la democràcia lliberal i el seu sistema.
L´ afirmació que he esmentat surt d´ una serie d´elements que podem observar en les societats occidentals, el fil conductor del anàlisi es situa en l´esgotament i el qüestionament del sistema, el qual alhora camina cap un progressiu decliu de la llibertat en ares de la seguretat, juntament en la conformació d´ una classe política que intenta perpetuar-se. La pregunta a fer-se segons Castells resulta inevitable: Què formules pot haver-hi per a resoldre una crisi tan fonamental i que afecta a les bases institucionals de la vida quotidiana?. Castells, considera que no deu donar resposta a eixe interrogant, no vol donar"receptes", encara que diu no es tracta de canviar un partit per altra o una ideologia per altra .Es tracta de cercar una nova política.
Com podem concloure ,doncs, aquest no pronunciament ho és envers una recepta, a una fórmula salvadora. Descartant les simplificacions, com seria reduir el tema a una simple substitució de la "casta" que esta servint al sistema, la superació de la crisi seria més de valors i idees, almenys així ho afirmaríem alguns que amb experiències passades continuem pensant, o imaginant, que altre tipus de societat és possible. Castells no vol donar alternatives en "aquestes altures de la vida", d´acord, però no podem oblidar el bagatge de coneixements, amb errors i excessos també. No hi ha veritat absolutes, ni solucions fàcils o factibles a curt termini. A la realitat d´ aquest espai divers peninsular, hi ha incertesa i problemes, malgrat que un electorat rellevant continua votant al partit de la corrupció
Cal també constatar com prou dels "ideals" clàssics de l´esquerra tenen vigència, que hi ha experiències i iniciatives que porten elements de canvi, fins i tot, que noves opcions han anat oferint elements de renovació, encara que amb més de seny i menys espectacle obririen més portes. Tal vegada algunes expectatives, nascudes al caliu d´ aquell 15-M s´ han distanciat, puix, una cosa es portar la pancarta, i altra més complicada gestar canvis qualitatius o aconseguir majories coherents i estables.
