Petrer presumix de trinquet, de l'últim trinquet en les terres del ponent alacantí. Ja ho tenia en 1617 segons document dels arxius municipals, en els que els regidors debatien sobre el repartiment dels seus escassos, o nuls beneficis. Ara presumix de tindre en la final de la màxima categoria de l'Escala i Corda a un fill del poble: Àlvaro Francés. No és fàcil arribar a ser pilotari professional. Dels cents i milers de xavals que comencen amb la pilota de vaqueta a penes arribaran a l'alt un parell de desenes. I a ser campió, uns poquíssims triats. Va ser campió individual, Miguel amb aquell joc elegant, amb aquella figura de pilotari seriós i compromés. En el camp aficionat, d'allí va sorgir David, que va aconseguir les cimes en el torneig de Llargues amb l'equip d'El Campello i que va plorar d'alegria pel triomf en la final de la primera Champions disputada a Pamplona en 2011.
Molt abans , a mitjan segle XIX, trobem el nom del carrer on va haver d'existir un altre trinquet i algunes referències en la premsa del XIX que parlen de Puchero de Petrer, que va haver de ser un traure de llargues de primer nivell i que en unió d'El Moreno, Ricardo de Castalla i Angelino de Benigembla es van enfrontar a Soriano, dos de Canals i Malonda de Càrcer un sis de setembre de 1889 a onil. A principis del segle XX va destacar el Tio Jaumet, de la talla de Manolo el de La Romana o Mariano de Sant Vicent. No és fàcil ser pilotaris en una illa perduda enmig d'una comarca que fa desenes i desenes d'anys en què ja no es juga a pilota. Arrere va quedar el trinquet d'Elda; els records de Micalet de Murla, que comptava Azorín en l'ABC; la fotografia d'un carrer de Sax repleta d'aficionats en una partida de temps de Llanera i El Majo.
Aguanten les galotxetes de Monòver amb la mateixa vitalitat de sempre. Se sosté amb força a Petrer, gràcies a un club molt actiu, compromés amb una escola que ha donat dos grans professionals com Miguel i Francés... i que organitza partides anunciades cada dissabte en el seu trinquet. Pilotaris que han han hagut de recórrer-se moltes vesprada centenars de quilòmetres per a arribar als trinquets de la Ribera, La Plana, l´ Horta o La Marina...Sacrifici molt dur, només per a enamorats. Deia Eusebio que per a arribar a ser professional de primer nivell «cal travesar un dur batxillerat i diversos anys de carrera universitaria?» Així va haver de fer-ho Miguel per a arribar a ser el número 1. Així ha hagut de fer-ho Àlvaro Francés per a somiar amb el màxim títol per equips que diumenge que ve es decidirà en la catedral. De moment, en semifinals, ha deixat en la cuneta al mateix Puchol II. Ara toca enfrontar-se a un altre pilotari del sud, sorgit en les entranyes del club de Benidorm, d'arrels assentades a Sella i amb ànima de campió: Pere Roc. El sud està de moda.
