Aquestes últimes setmanes, a Bellreguard, estem vivint un "tira i afluixa" que ens revela dos subjectes amb aspiracions hegemòniques: d´una banda, la delegació del govern espanyol a València, que amb la seua actuació es descobreix com la màxima expressió centralista d´un estat que veu perillar la seua preeminència sobre les perifèries (en relació amb aquest, cal prestar atenció al punt de discòrdia que ha alterat la quotidianitat als 4.500 veïns i veïnes d´aquest municipi catalanoparlant: la retolació en valencià dels senyals de trànsit, generant l´ordre per part d´aquest òrgan governatiu centralista d´assenyalar les indicacions en bilingüe o "al menos en castellano"). De la banda contrària, el que trobem és la mobilització d´un poble valencià que se´n surt de les fronteres de la Safor i activa la solidaritat a les distintes comarques del país per fer front de forma conjunta a les imposicions que, no obstant no siguen aplicades de forma diagonal a tot el territori, ens demostren la capacitat del govern central per obviar la nostra autonomia en qualsevol moment.
L´interés per sobrepassar la voluntat popular i imposar, en aquest cas, la "igualtat lingüística" en la que s´abanderen, oblidant la Carta Europea de les llengües minoritàries (o minoritzades, com en el cas valencià) i l´article 3 de la seua pròpia constitució, xoca de front amb un poble que, no obstant ser una de les comunitats autònomes més castigades de l´Estat espanyol, es constitueix com a l´únic subjecte polític amb legitimitat per a decidir. Aquesta realitat no passa desapercebuda als ulls de la delegació espanyola al nostre territori, fet que explica l´autoritarisme bel·ligerant amb el qual es governa des de Madrid el nostre territori, amb la pretensió de des legitimar la nostra autonomia per desmobilitzar un poble que no va a permetre cap intrusió centralista més.
Només des de la consciència de poble i des de la presència de l´inalienable dret a decidir que resideix en cadascuna de nosaltres, tant com a subjectes individuals que com a col·lectivitat, podrem obtenir la ferramenta fonamental per a poder decidir sobre les nostres vides a tots els nivells: no només és sinó a través del dret a decidir que podrem combatre la imposició explícita de l´article 155 a Catalunya; sinó també la seua aplicació implícita amb la construcció d´un "mur" que divideix Múrcia a conseqüència de la construcció de l´AVE, la intervenció dels comptes de la ciutat de Madrid (i més recentment, els del País Valencià) i, com no, l´intent de re centralització i marginació lingüística que estem vivint a Bellreguard.
Per la nostra autonomia, per la nostra llibertat i pel nostre dret a decidir, cal que ens adherim a les paraules del portaveu de la Plataforma Pro Soterramiento, i cridar junt a les companyes catalanes, madrilenyes i murcianes que "esta terra no es pot seguir governant servilment al dictat del que diga Madrid". Contra les imposicions de les elits del centre i les restriccions antidemocràtiques, contra la reducció gradual de la nostra capacitat de decisió com a poble, i per una vida en plena llibertat i en un país democràtic, nosaltres exigim Dret a Decidir per a cadascuna de les perifèries que l´Estat espanyol manté en aquesta situació subalternant i precària. Juntes, fem força: decidim!
Teresa T. García Molina @clotet96
