Que no coste més dir adéu que dir hola. Com és d´imprescindible saber amollar! Almenys per a persones com jo, a les qui dir-nos que deixem d´atendre al mínim detall és com demanar-nos que no respirem. Ho pense ara que els dits teclegen tan embalats com acovardits, perquè estan més gelats que un poll a causa d´este hivern que s´encabota en no anar-se´n. Marmolege bona cosa d´esta gelor que no em deixa fluir les idees, però ho faig cap a endins perquè sé que del fet que siga fredolina ningú no té la culpa. Trobe a faltar en este moment el foc encès. Amb tota l´energia visual i la caloreta multi sensorial que dóna sentir-se tan a prop d´unes flames que signifiquen més del que semblen. Però ja passà! Així que avant i au, ja em calfaré sobre la marxa.
«Marcha, marcha, queremos marcha, marcha..!» Ja estem. Com sempre les cançons venen a traure´m a ballar, i ho dic amb tot el lleu. Perquè em punxen, m´embotinen, em fan parlar en moments que potser no toca deixar-se portar tant, sobretot quan la treva del descans ni es coneix ni se li espera. Però serà de veres el que diu la rumba de Rosario Flores, que quan el cos et demana marxa, marxa li has de donar? M´ho prendré com un avís. «Pin, pon, fuera», lo que no deixe lloc per al vertaderament essencial i important. Encara que sovint el moviment que voldries tindre no és precisament el que fas, i si et descuides amb els passos o actues massa per inèrcia potser acabes embolicat. Si més no, tampoc és precís patir per si caus de tos amb tanta volta en la pista. Sempre pots fixar la vista en altre punt, o frenar un poc. La bona traça se sent al·ludida quan sent que li lleven les sabates, i posa l´enginy a treballar.
Serà perquè per fi es relaxa en sentir-se descalça, serà perquè de vegades cal recordar els propis peus per tal de saber com s´avança. Després, posar-se en les sabatilles d´un altre és un plus en l´habilitat d´equilibrar-se en anar dansant, i es succeïx naturalment si recordem que -al remat- no estem assoles, vinga el ball. Quan alcem els ulls més enllà del melic, veiem -per exemple- calcetins desparellats. Com els que despús ahir, amb motiu del Dia Mundial del Síndrome de Down, cridaven l´atenció a les xarxes defenent les diferències a favor una societat més respectuosa. Demostrant amb alegria que l´organització dels cromosomes no ha de discriminar. Adéu, llàstima. Benvingudes iniciativa i inclusió. Gràcies pels colors.
