Ens acaba de deixar Enrique Real Martínez, personalitat pública vinculada a la política valenciana i a la festa fallera. De segur que diverses cròniques assenyalaran el paper jugat en els anys de la transició dins de la festa fallera. Moltes persones descriuran el contacte que tingueren per a ell. No obstant això, pocs relacionaran la devoció festera amb la de l´apassionat per les muntanyes i racons com el de Barraix, situat en el terme d´Estivella. Tots dos són aspectes que, en estos tristos dies de comiat, ben bé mereixen ser evocats en record d´una rica trajectòria i d´un personatge tan singular com Enrique Real.
Per a este investigador faller, actiu en les falles des de fa quasi 30 anys, escriure de Real suposa la narració d´una història personal. El primer contacte directe amb ell va ser en el mateix Ajuntament, quan la falla Universitat Vella volia iniciar un ambiciós projecte amb l´artista Manolo Martin, la Universitat de València i l´IVAM. L´aventura no arribà a consolidar-se totalment però d´aquella trobada fallera, amb l´assistència de l´aleshores vice rectora Isabel Morant, nasqué un bon contacte que no s´ha perdut fins ara. També hi era el faller Josep-Lluís Marín, al qui Enrique estimava. Des d´aleshores, i en diferents ocasions, va continuar encoratjant-me en el quefer faller. No fa molt tots dos repassàvem l´actual situació de la festa i la necessitat de no perdre de vista mai la concòrdia ni el respecte a totes les sensibilitats. Compartíem eixa idea que ens relacionava des d´una visió progressista, sols separada pel fet que formàvem part de generacions diferents.
Tanmateix l´anàlisi d´Enrique Real no s´acaba amb la lectura de la biografia fallera, per molt intensa i extensa que siga. Fou una persona apassionada per les muntanyes i la serra Calderona. Sempre tindré present que va estar al meu costat per a protegir eixe espai patrimonial que representava Barraix i la seua ermita. L´ànim que m´infonia m´ajudava a demanar per eixa construcció situada a Estivella. Recorde com em deia els dies que havia estat per eixe entorn. També el fet d´haver dormit a peus de la mateixa ermita. Comentava que fins i tot els seus familiars, de tradició poc confessional, havien ajudat en la celebració religiosa que un canonge de la Seu de València hi realitzava els dies festius. Quan l´ermita finalment la va recuperar la Diputació de València, la nostra alegria va ser compartida. No fa molt, en el meu perfil de facebook posava una fotografia de l´ermita de Barraix. Escrivia: "Esta es la Ermita de Barraix cerca de la misma fuente. Hace años dormiamos al resguardo y cenabamos y a dormir con mantas. Al día siguiente a caminar hasta el Garbi". Foren les últimes lletres.
En definitiva, ha embarcat en un nou veler Enrique Real. Ho ha fet prop de la mar, des del Puig de Santa Maria. Malgrat eixe viatge, sempre serà el faller que va encapçalar la festa en els anys de la transició. Es recordarà per la seua il·lusió per les falles, un desig que anava més enllà de la seua ideologia progressista. Però també voldrà ser reconegut per l´estima que li va tindre a la Calderona. De segur que ara mirarà de prop eixe Barraix que tantes bones vivències li havia proporcionat. Enrique Real passarà a la història fallera per diferents motius però sense oblidar-se tampoc el seu amor per Barraix. Serà per sempre un bon guardià de l´ermita al qual des d´Estivella estarem agraïts. Descanse en pau eixa gran persona, destacat faller i amant de Barraix.
