Igual que la caiguda del cavall de Pablo de Tars, en el camí de Damasc, ha passat a ser un tòpic col·loquial, per a referir-se a la conversió, l'exaltació de la segona del Govern Valencià, Mónica Oltra, com a fallera major de la seua falla, ha servit segurament per a fer-li vore a l'esquerra nacionalista del greu error comés, durant dècades, desvinculant-se quan no menyspreant la festa més popular de tots els valencians.

Vore-la convertida en la fallera major de la falla del carrer franquista Ángel de l´Alcázar (Antonio Rivera Ramírez), és tota una declaració d'intencions.

Mentres profesa devoció pública a la Mare de Déu, manifestada a l´ofrena, difama les monges de Segorb en la seua gestió social amb els menors, descavalca de la processó cívica del 9 d´Octubre el Te Dèum, o mou els fils de les últimes denúncies penals, tant a la patronal de la concertada com dels professors de religió.

Perseguix els seus escraches (que des d'ací condemne) a persones vinculades al món faller... quan, hipòcritament, ella els fomentava des de l'oposició. I, amb els seus twuits, justifica com a llibertat d'expressió altres atacs als principis i símbols constitucionals.

No ha sigut la referida normalitat blavera de Compromís un camí de roses. Si no que se'l diguen a Pere Fuset qui ha sucumbit al foc faller pels seus propis errors, fins al punt de condicionar seriosament la seua candidatura institucional al cap i casal, en substitució de Joan Ribó. On queda la crítica intel·lectual de Joan Fuster i del catalanisme polític a la genuïna tradició fallera i a la seua expressió sociológica? Què ha sigut de les «intifalles», amb les que es van voler castigar una Alcaldessa tremendament popular com Rita Barberá? On estan els samarretes combatives que buscaven introduir la política dins del món faller?

Al final, igual que li ha bastat a Alemanya una crisi global per a imposar el seu pla sobre Europa, a ella li ha bastat exercir de fallera institucional, inclús a costa de posar-se la banda amb l'ensenya nacional; això sí que soltant alguna llagrimeta de cocodril molt en línia d'un valencianisme emotiu i temperamental, com el que durant anys va exercir el valencianisme polític.

Eixa confusa identitat que proclamen, també ha arribat a molts monuments fallers. Basta vore que Puigdemont, el procés i el Botánic han sigut els reis d'una festa on Oltra ha brillat amb llum pròpia, a pesar de totes les incongruències que l'acompanyen en el seu camí.