L´escàndol sobre el màster de Cristina Cifuentes, ha posat sobre la taula un tema delicat: el de la credibilitat de la universitat com a institució.
És bastant indignant que l´enorme esforç que realitzen tantes persones docents o com a personal d´administració i serveis, quede en entredit amb casos com aquest.
I això sense parlar de l´enorme esforç que realitza l´alumnat i les seues famílies per poder accedir i acabar els seus estudis de manera satisfactòria, tot i els obstacles, sobretot a nivell econòmic, que se´ls posen contínuament.
És que hi ha molta gent, molta, obstinada en dignificar i defensar l´honorabilitat de les universitats com a institucions. Però casos com el de Cifuentes i la falsificació de les seues notes ens mostra que, encara, queda molta feina per fer.
No és de rebut que, per ser una política amb ambicions, algú li haja canviat les notes. Ni que fins a la data haja presentat el seu Treball de Fi de Màster (TFM) que se li ha sol·licitat per activa i per passiva.
En política no tot s´hi val. La credibilitat i el respecte a la gestió realitzada, així com la proximitat i el respecte cap a la ciutadania són alguns dels aspectes que poden acreditar el major grau d´afecte que aquesta mateixa ciutadania pot reconèixer en la gent que està al capdavant de les Institucions públiques, siguen aquestes del tipus que siguen.
En aquest cas, ni la presidenta de la Comunitat de Madrid, ni el rector de la Universidad Rey Juan Carlos, estan fent res per revertir la situació i retornar-nos la credibilitat als que seguim creient que un altre tipus de fer política és possible.
Si tenim en compte com el PP està gestionant els seus innombrables casos de corrupció i la utilització interessada que fan de la pròpia Constitució Espanyola en funció dels seus desitjos i /o necessitats, l´assumpte del regal del màster a Cristina Cifuentes, potser no hauria d´escandalitzar-nos massa. Al cap i a la fi, la presidenta del govern madrileny està «formada» políticament al PP.
Però el preocupant d´aquest assumpte és que la Universidad Rey Juan Carlos no haja actuat rotundament per evitar que, de nou, el seu bon nom es veja entelat per assumptes de poca transparència.
Per tant no m´estranya que les associacions de l´alumnat d´aquesta universitat hagen dit en un comunicat que «la universitat no pot estar al servei dels interessos particulars d´uns quants i no siga la Institució pública que mereix respecte i distinció». I des del meu punt de vista, precisament això, és el que s´acaba de perdre amb aquest cas. Com tampoc m´estranya que hagen demanat que el TFM de Cristina Cifuentes torne a ser avaluat.
Una de les pèrdues que, com a societat, hem tingut amb les (maleïdes) retallades del PP és precisament la igualtat de classes a les universitats públiques. Perquè com podem veure, almenys en algunes d´elles, segueix existint classisme i depenent de qui sigues, et poden arribar a regalar o no un màster.
