Hi havia una època durant la postguerra espanyola que la població, en general, consumia poca carn. Eren temps de misèria i els animals per al consum humà escassejaven, de no ser en les cases que en criaven per a l'alimentació pròpia. Menjar carn esdevingué una necessitat per millorar la nutrició de molta gent i per aquest motiu, constituí una aspiració generalitzada com a símbol de bona salut. Però amb el temps, la proliferació de la ramaderia industrial va fer que el consum de carn augmentara de manera extraordinària fins esdevindre excessiu. En altres parts del món, per uns motius o altres, el consum de carn també ha esdevingut desmesurat, fins el punt d'arribar a constituir un fet problemàtic per a la salut humana i per a la salut de la Terra. I és en aquestes circumstàncies que Greenpeace ha iniciat una campanya amb el títol «Més és menys» i amb l'objectiu que per a l'any 2050 el consum de carn i de làctics es reduïsca, a nivell global, en un 50%. En l'informe elaborat al respecte, Greenpeace es fa ressò dels plantejaments actuals de la OMS que considera que l'elevat consum de carn està darrere d'una crisi de salut latent a nivell mundial i ha relacionat la ingesta de carn roja amb diferents malalties. Alhora, la postura científica dominant considera que només una disminució significativa en el consum de carn i làctics ens permetrà un sistema alimentari adequat en el present i també per a les generacions futures.
Incideix també l'informe de Greenpeace en què un menor consum de carn i làctics repercuteix en un millor clima, una major preservació dels boscs i de la biodiversitat, més i millor aigua, més aliments vegetals per a més persones i més benestar per als animals. Cal tindre en compte que des d l'any 1970, la Terra ha perdut la meitat de la seua vida silvestre, però ha triplicat la quantitat d'animals per a la producció d'aliments. La qual cosa fa que la superfície total de conreus, exclusivament per alimentar els animals, ocupe ja el 26% de la superfície del planeta, espai que resta a la producció d'aliments vegetals per als humans, alhora que incrementa la desforestació. D'altra banda no es pot ignorar el gran consum d'aigua que fa la ramaderia industrial, i la contaminació que produeixen (pensem en les «purines» dels porcs) mentre que les ventositats dels animals emeten metà i CO2 i han contribuït (fins ara) en un 4% al canvi climàtic. En general la cria del ramat produeix 115 milions de tones de gas metà a l'any.
Són aquestes raons i algunes més les que originen que Greenpeace faça una crida als governs per tal que canvien les polítiques de suport a la ramaderia industrial i promoguen el sector ramader tradicional que permeta criar la quantitat de ramat que la Terra puga mantindre. Alhora que, a la ciutadania, ens animen a canviar el nostre model alimentari i fer-lo més saludable i sostenible.
