Estiu del 76. Huit formacions de sis pobles inicien l´itinerari del que es va denominar «Lliga Provincial de Pilota Valenciana, Modalitat Galotxa». Vint anys abans va haver-hi diversos intents arreplegats en les cròniques del corresponsal de Levante-EMV, a Picassent, Amadeo Lerma. En aquells tornejos destacava El Zurdo de Picassent i Conrado d´Alfarp. Després va sobreeixir l´equip d´Alcàsser, amb Navarro en el bot.
La final de l´any 1959 es va jugar a Godelleta i amb victòria d´ Alcàsser davant Picassent va tindre l´honor d'ocupar destacat espai en el diari, foto inclosa, amb entrega de trofeus a càrrec del president de la Federació, José Marín, que estiuejava en aquella població.
Ningú es va preocupar de donar-li continuïtat a aquella iniciativa. Ni la Federació, que per no tindre no tenia ni un mínim despatx, ni club que es preocupara perquè ni un sol club legalitzat existia en el conjunt de la pilota valenciana. D´ací l´origen del terrible desert dels anys seixanta i part dels setanta.
D´ací l´enorme importància del naixement del que a partir de 1982 va passar a formar part dels patrocinis d´El Corte Inglés. I per això, pel que va suposar per al conjunt d´este esport l´actual preocupació de molts pel seu futur.
Podria ocórrer el que va passar en els anys seixanta? No pareix fàcil però alguns símptomes haurien d´obligar a un exercici de reflexió. En la present edició encara hi ha prop de cinc-cents pilotaris en acció entre totes les categories de joc. Jugadors que, en el més absolut dels anonimats, acudixen fidels a complir amb el calendari de joc. Tots ells s'han de comprar equipatges, pilotes, proteccions... Gastar en gasolina i renegar de compromisos familiars. En les seues partides es trobaran amb no més d´una o dos dotzenes d´espectadors. Aficionats que patixen per la victòria de l´equip del poble.
Això ocorre en el torneig de galotxa; en el de llargues, en el de raspall i en els de frontó i escala i corda d'aficionats. Són eixos jugadors els que sostenen l´afició en molts pobles; els que fan possible que existisquen moltes escoles municipals amb els seus corresponents monitors; els que fan de marmessors d´una herència que no volen perdre. Eixos són els que posen la llavor perquè sorgisquen les figures que il·luminen les grans vesprades dels trinquets valencians: Puchol II, Pere Roc II, Marc, Javi, Raúl... Tots ells nascuts com a jugadors d´eixos clubs anònims. Hi ha algun professional sorgit d´alguna població sense club de pilota?
Cuidar els clubs és cuidar el futur d´este esport. Qualsevol que conega la història del Joc de Pilota és conscient de la importància d´eixa tarea. Confondre les prioritats, equivocar-se de camí va relegar la pilota a mà de l´ànima de les gents dels pobles a favor d´altres esports. Això va ocórrer en la poderosa pilota basca de principis del segle XX. Per això, la importància dels clubs i les seues competicions; per això la importància d´eixir de les nostres fronteres, per a captivar a més gents i més sentiments. Per això convé cuidar, mimar els herois desconeguts.
