La data del proppassat 5 d´abril marca un abans i un després en relació a la violenta repressió exercida per la (in)justícia espanyola a instàncies dels partits espanyolistes, exacerbada a partir de la implantació del 155. La nova inquisició centralista ha fet figa i han quedat amb el cul a l´aire els partits unionistes que havien apostat per inventar-se tota una sèrie de delictes inexistents amb la intenció de destruir amb tota la seua ràbia i impotència un adversari polític que ha obtingut una majoria electoral incontestable. Els tribunals alemanys han desbaratat les fabulacions iniciades pel fiscal general de l´estat que acusaren de violentes unes actuacions cíviques plenament pacífiques realitzades pel moviment independentista i que donen peu a confirmar a l´opinió pública que els veritables violents han estat els acusadors, que han empresonat persones innocents pel simple fet de voler ser lliures.

Resulta evident que l´estratègia iniciada pel president Puigdemont comença a tenir els seus fruits. El fet d´anar-se´n a l´exili i posar-se a les mans de la justícia europea ha resultat molt positiva per a la causa independentista i ha fet possible desemmascarar els tribunals espanyols amb una immensa bufetada. S´hi ha fet efectiva la internacionalització del conflicte i com a conseqüència s´ha produït un total aïllament de les posicions cavernícoles unionistes. Bèlgica, Suïssa, Escòcia i Alemanya ho estan fent possible en no reconèixer la criminalització del moviment sobiranista. Estan donant l´esquena d´una manera contundent a unes maquinacions vergonyoses que arribaran a posar contra la picota tot l´estat de dretes (que no de dret) que insisteix a tancar la porta a la voluntat de tot un poble que clama per la seua llibertat quan exigeix el dret a decidir el seu futur.

Tot aquest panorama està posant dels nervis el senyor M. Rajoy i tota la seua cort inquisidora espanyolista, tant política com mediàtica, que ha tingut com a més extremat exponent les barbaritats feixistoides de F. J. de tots els sants endimoniats, que ha arribat a proferir amenaces que podrien ser interpretades com a apologia del terrorisme i com a delicte d´odi. On s´han amagat els fiscals ara? Potser darrere d´aquest senyor? Segurament deuen estar ocupadíssims preparant acusacions contra titellaires, rapers o tuitaires, perquè no se´ls veu enlloc quan es tracta de buscar les pessigolles a personatges de l´extrema dreta.

I encara s´alteraran molt més quan els presos polítics catalans hagen d´eixir en llibertat, més prompte que tard, perquè l´acusació de rebel·lió s´ha demostrat fefaentment, en les instàncies europees, que no té cap trellat ni cap base legal. I molt més neguitosos i avergonyits estaran quan constaten que fins i tot la inhabilitació de Puigdemont, de Junqueras, de Sánchez i de la resta d´independentistes ha quedat en focs d´encenalls. I més encara si, al remat, algú ha d´assumir les responsabilitats d´haver tancat gent innocent a la presó, perquè hem de pensar que el futur està per escriure, que tot està per fer i que tot és possible.