Des de fa temps que volia llegir el llibre de George Orwell 1984. Ara l´he començat i he de reconèixer que, tot i no haver acabat de llegir-lo, hi ha coses que em resulten molt familiars. Em reconec com a una dona a qui li agrada la política i que també ha fet política en algun moment de la seua vida amb més o menys fortuna. I, potser per això reconec algunes coses.

Una de les coses que menys em va agradar d´aquella etapa i que ara odie és el sectarisme. I en política continua havent-hi molt. Parle del sectarisme de quan decideixes abandonar una organització per discrepàncies amb la direcció, per exemple. Mai he entès (i ara tampoc ho entenc) com pot haver gent que passa per damunt de les relacions personals per eixe sectarisme. I sé del que parle.

Eixes persones que són capaços de trencar relacions d´anys d´amistat per diferències polítiques no busquen convèncer amb arguments, busquen imposar-los. Com el «Gran Hermano» d´Orwell. I mentre eres dòcil al mandat fan veure que compten amb tu i fins i tot que t´estimen i et respecten. O que miren per tu com un germà gran. Les mateixes sensacions que Orwell vol transmetre del seu «Gran Hermano». Però als dos casos es mentira.

I ho és perquè eixes persones no volen que la resta siguem lliures per poder triar. No. El que volen és manar, imposar i que la resta obeïm sense qüestionar el seu lideratge. Són persones que parlen de llibertats, però que practiquen autoritarisme. Són persones que necessiten protagonisme continuat siga amb el tema que siga i sense que importe massa la coherència. Utilitzen fins i tot el xantatge emocional com a eina per imposar els seus criteris sense pensar en absolut el dolor que puguen causar. La dita castellana de «el mejor desprecio es no hacer aprecio» és algo que practiquen de forma habitual amb qui no els resulta fidel. O ho imaginen. No els importen els objectius polítics, el que necessiten sempre es visiblitzar-se com capdavanters del diferents àmbits d´actuació que és proposen.

Eixe sectarisme els porta a estar contínuament buscant aliances amb gent que els puga interessar sense que, com deia abans, els importe massa ni la coherència ni la credibilitat. Només busquen «ser i estar» en cada moment allà on veuen que poden treure partit de la situació.

Segurament cadascú tindrà persones conegudes com aquestes i, també segurament, les haurà patit. No puc (ni vull) donar cap consell a ningú. Senzillament vull destapar eixes actituds autoritàries disfressades de col·laboratives, eixes formes de control que exerceixen des de la covardia de no reconèixer que sempre no és pot tenir la raó ni agradar a tota la gent.

Llegir a Orwell m´ha fet reflexionar sobre moltes coses, però també sobre la toxicitat d´algunes persones que han passat per la meua vida i a les que ara ja he fet fora. Afortunadament no tota la gent que està fent política es igual de sectària i, per tant, encara queda espai per a la confiança en la bona gent que fa bona política siga en la instància que siga, des de les formes i des del fons.