Com és ben sabut, avui els valencians recordem -no celebrem- la desfeta d'Almansa, un trist enfrontament bèl·lic que comportà, a la fi, l'extinció jurídica del nostre antic regne creat per Jaume I. No fa massa temps vaig llegir que algú -no paga la pena que ho busque, perquè no aporta res de trellat- es mostrava sorprés que el nostre poble lamentàs haver perdut els Furs, quan la Nova Planta era tot un avanç... Evidentment, el qui deia això no era valencià i caldria saber com reaccionava ell, si la qüestió s'hagués esdevingut justament a l'inrevés. La corona de Castella perd una guerra i s'imposen allà les lleis, usos i costums de la Corona d'Aragó i, encara, se'ls obliga a redactar en català -en valencià, si preferiu- tota la seua documentació. A més, els notaris i els oficials locals, han d'adaptar-se a les noves lleis i normes i, per si això no fos poc, han de pagar un impost, per haver-se suposadament «revoltat» contra un rei que, tot i haver estat legítimament designat pel seu predecessor, no era unànimement reconegut, ni dins no fora de les fronteres de la monarquia hispànica. en fi: no vull ni imaginar els crits des d'on s'escoltarien.
Evidentment, no ens cal fer història-ficció per suposar que a cadascú li dol allò que és seu. Però, amb tot, seria molt més millor un cert respecte i una empatia envers l'altre: és molt possible que moltes de les coses que encara patim a la nostra societat, tinguessen altres concrecions i, sobretot, hi hagués una major simpatia entre els uns i els altres. Més encara, perquè en mols casos es parla des de l'absolut desconeixement de la història, de la cultura i de la realitat de l' «altre», del que és diferent a u mateix i, sobretot, quan aquest «altre» no és el dominant i, per contra, ha de sentir-se marginat en moltes ocasions, sense la més mínima comprensió ni afecte per part de qui li imposa les seues normes, les seues lleis, la seua llengua i la seua visió del món.
El 25 d'abril, vist des del nostre temps, només seria una anècdota històrica, si no fos per les conseqüències que va arrossegar i que encara patim -més o menys- cada dia que passa. Ens agrade o no, essent conscients o no, aquell dia suposà l'extinció jurídica del nostre país legalment constituït i integrant de ple dret de la monarquia hispànica. El 25 d'abril es va perdre tot allò i passàrem a ser una província més de Castella. Cal no oblidar-ho.
