27 de abril de 2018
27.04.2018

Dret Civil Valencià: fer bé a tots sense fer mal a ningú

27.04.2018 | 04:15
Dret Civil Valencià: fer bé a tots sense fer mal a ningú

Poques iniciatives civils valencianes han tingut tantes adhesions com la campanya que l´associació Juristes Valencians està fent per a recuperar el Dret Civil Valencià: per ara, 273 ajuntaments (que representen més de 4,2 milions de valencians), més les Corts Valencianes i una llista molt llarga d´institucions, entitats i associacions (tant públiques com privades, des d´universitats a sindicats passant per associacions culturals).
I és que el motiu difícilment pot ser més clar i més just. Una societat humanista i democràtica procura que els problemes socials siguen resolts per qui els té. Per tant, si una qüestió pot solucionar-se en un barri o en un poble no deu ser competència d´un àmbit més gran. Actuant d´eixa manera, augmenta el compromís social, la responsabilitat de les persones i l´eficàcia social: tot guanys (i cap perjuí).

D´acord amb eixa perspectiva, Juristes Valencians busca un dret elemental: que els valencians pugam respondre d´una manera àgil i adequada als problemes civils actuals. A més, això no és solament una millora per al nostre futur. També és, mirant al passat, la restitució d´un dret que els valencians hem tingut des de la fundació de Regne de València fins a l´abolició en 1707 «por justo derecho de conquista». En relació al present, recuperar el dret civil equival a acabar amb una discriminació injusta, ja que 14 milions d´espanyols tenen dret civil propi (navarresos, catalans, bascs, balears, gallecs i aragonesos).

La recuperació del Dret Civil Valencià apareix en l´Estatut d´Autonomia de 1982 i en la reforma del 2006 (aprovada per les Corts Valencianes, i també per les Corts Espanyoles). Les Corts Valencianes han aprovat tres lleis sobre temes civils (2007: règim econòmic matrimonial; 2011: custòdia compartida dels fills; 2012: unions de fet). Això no obstant, el Govern espanyol presentà recursos d´inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional, el qual no solament ha declarat inconstitucionals les lleis dites (2016): també ha buidat de contingut i d´eficàcia dos articles de l´Estatut d´Autonomia que no havia recorregut ningú (article 7.1 i DT 3a).

¿Com s´entén la reacció del Govern espanyol i la decisió del Tribunal Constitucional (amb un vot particular en contra)? ¿És coherent que els mateixos partits polítics que en les Corts Valencianes estan a favor del Dret Civil Valencià estiguen en contra en el Govern espanyol? ¿Actuen guiant-se pel benefici dels valencians, o només miren la seua ideologia i la posen per damunt de les persones i els pobles? ¿No serà que són hereus d´aquells que han reduït Espanya a la Corona de Castella i, com a conseqüència, miren les llengües i els interessos de la Corona d´Aragó i del Regne de Navarra com si no foren espanyols?

Taula de Filologia Valenciana anima els 99 diputats de les Corts Valencianes a adherir-se a la proposta de Juristes Valencians: que la institució prenga la iniciativa de reformar la Constitució a fi que encaixe la competència en dret civil prevista en l´Estatut d´Autonomia Valencià (i també aprovada per les Corts espanyoles).

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook