Incitació a l´odi» és l´expressió de moda a les Espanyes. Un pètal més en la margarida de delictes del Codi Penal que la reforma de 2015 obri a interpretacions diferents, i que s´han fet carn amb l´eclosió del litigi català provocant un flashback, com diuen al cinema, una regressió al franquisme perseguint delictes amb criteris polítics i no jurídics. Del delicte d´odi se´n fa un ús tan pervers que un tuit alegrant-se de la mort d´un torero és motiu de querella, i demanar que afusellen un polític català és llibertat d´expressió. Si un rapper fa una cançó contra el rei, és condemnat a presó; però si un locutor crida a atemptar contra ciutadans alemanys, la Justícia es dedica a caçar pokémons.

Hi ha sentències judicials que coarten drets civils amb una assiduïtat que ja no sorprèn. La culpa no és sempre dels jutges —que no fan justícia; apliquen la llei, que és diferent—, sinó del Codi Penal de caire macarthista que imposa més anys de presó per rapejar o xiular que per violar en grup. La coartada de tal desmesura és el delicte d´incitació a l´odi que, lluny d´una grip passatgera, s´ha convertit en una epidèmia que ens pilla amb les defenses democràtiques baixes, i que comença a fer estralls en la llibertat d´expressió.

Com que no hi ha prou fulles de parra per tapar-se les vergonyes, el règim del 78 s´aferra a l´estratègia de la por i de l´odi, bases del feixisme, dedicant més esforços a defendre´s de la societat que a protegir-la. La duresa contra el dissident demostra la seua feblesa. No hi ha separació de poders. Van tots a una. Contra independentistes i contestataris empren les mateixes fórmules goebbelsianes que l´aparell de propaganda nazi utilitzava contra jueus i comunistes. El nou «salvador» és ara el vell mandarinat dels partits constitucionalistes. Però els súbdits han perdut la por i li diuen a l´emperador que va nu. I si la casta governant és corrupta, també ho són aquells que ho permeten. Que són tots uns ressacsats-cabrons-fills-de-la-mateixa-placenta.