Hui, Primer de Maig, commemorem el dia de la classe treballadora com un dia de lluita i de reivindicació per a millorar les nostres condicions laborals i de vida i per acabar amb l´explotació que patim al nostre país i arreu del món. Enguany, la Intersindical Valenciana, sindicat de classe i valencià, autònom i assembleari, ho farà amb el lema "No + precarietat, contra l´atur i l´exclusió social" i per la recuperació de drets socials, laborals i econòmics que, sota l´excusa de la crisi, se´ns han arrabassat. Ho han fet mitjançant els plans d´ajustos, les reformes laborals i de les pensions, les retallades, les externalitzacions i privatitzacions dels serveis públics, la devaluació salarial, la temporalitat, la precarietat i l´economia submergida, les discriminacions salarials i laborals envers les dones, les persones joves o les persones nouvingudes o l´expulsió del mercat del treball de milers de treballadores i treballadors abocats a l´atur i l´exclusió social.
Totes aquestes actuacions formen part de les polítiques neoliberals per acabar amb els drets de les treballadores i treballadors que aplica el govern espanyol, i molts governs d´Europa i del món, que s´han de combatre, sense por i amb fermesa, des dels centres de treball i des del moviment sindical. Per això, Intersindical Valenciana va decidir, fa temps, que la lluita contra la precarietat, l´atur i l´exclusió social havia de ser una de les seues prioritats que travessara el conjunt de la seua acció sindical. En conseqüència, hem apostat per treballar i impulsar moviments unitaris, assemblearis i plurals, com les Marxes de la Dignitat o No + Precarietat, que serveixen per a coordinar les lluites laborals i socials, posar els assumptes socials i laborals al centre de l´agenda política i passar de la resistència a l´ofensiva i la mobilització per acabar amb les polítiques contràries a les treballadores i treballadors. Nosaltres tenim molt clar que la lluita és el camí per a aconseguir millorar les nostres condicions laborals, per tindre un treball digne, estable i saludable, i per avançar envers una societat més justa i igualitària.
El moviment feminista, les persones pensionistes, la PAH, els col·lectius precaris com les kellys, els riders, el professorat associat i interí, el personal educador, les enfranquidores de calcer o el moviment per la renda bàsica (entre molts altres), ens han mostrat el camí per a avançar. Un camí que passa per l´autoorganització, la sororitat, la presa de decisions assembleària i cooperativa, el suport mutu entre les diverses lluites i la mobilització per plantar cara a les agressions que patim cada dia. Cap agressió ha de quedar sense resposta, com ha passat aquests darrers dies amb l´infame sentència de l´Audiència de Nafarroa, que ha rebut una contestació popular massiva en considerar-la impròpia d´una societat democràtica i igualitària. La reacció del poder judicial i de les associacions de la judicatura han posat en evidència que ens trobem davant d´un sistema judicial patriarcal, classista i corporatiu que cal capgirar radicalment. I sí, aquest Primer de Maig també hem de dir obertament que no ha estat un abús sinó una violació, que no s´ha fet justícia i que hem de treballar per a acabar amb la violència masclista i el patriarcat.
Tampoc no podem oblidar hui les persones que migren per a millorar la seua vida, que fugen de les guerres o l´empobriment i la misèria dels seus països; dissortadament, moltes acaben en la fosa comuna que és la Mediterrània, o a indrets com els CIES, els camps de "refugiats" o a moltes ciutats del nostre continent, on no se´ls tracta com a persones. Hui, també eixim als carrers per dir-los que casa nostra és casa vostra.
Així, Intersindical Valenciana fa una crida a les treballadores i treballadors per tal que, en aquest Primer de Maig, isquem al carrer per reivindicar els nostres drets laborals i socials, però també per organitzar-nos i lluitar cada dia als centres de treball, barris i pobles i per a impulsar i participar en les mobilitzacions convocades pel moviment pensionista el proper 5 de maig, per la comunitat educativa el 8 de maig, en la vaga educativa del 16 de maig i en la marxa contra la precarietat, que començarà el 19 de maig i que acabarà amb una gran manifestació a Madrid el 27 de maig. Aquesta primavera és una primavera combativa, de lluita, de tots els colors i reivindicacions, on cal que neixin flors a cada instant.
