La descomposició galopant del PP, entre infinits cassos de corrupció, s´agreujava, per moments, amb la no acció d´un Mariano Rajoy ensopit, a més de les sorprenents respostes provinents del sistema en forma de decisions institucionals o judicials o funcionarials decididament no acceptades per part de la població, o no acabades de comprendre del tot per la ciutadania en general. Tot l´entramat oficial es ressentia i es ressent. El sistema, que abans hem mencionat, era i és el receptor final de tant de sotrac, el qual requereix de tranquil·litat per operar en el dia a dia. S´imposava peremptòriament una decisió. Un canvi. Potser, els més implicats o interessats en la situació, es varen posar mans en l´assumpte. Si no hi ha, o no és possible, un canvi, almenys sí es pot optar per un recanvi. Recordem com el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, entitat de l´Ibex 35, declarava públicament no fa massa temps: «necesitamos crear un Podemos de derechas». El mateix dirigent que s´apujava un 40% el seu sou l´any 2017 (Economía Digital, 24-2-2018).

Les grans empreses de l´Ibex35 sospiren per un «mercat únic», on puguen operar sense restriccions, i eixa àrea d´activitat econòmica i mercantil plena es diu Espanya. La unitat d´Espanya és inqüestionable, és a dir, no es pot qüestionar el seu àmbit d´actuació, actuació en condicions favorables per als seus interessos. Més del 50% dels sous a Espanya estan actualment per davall dels mil euros. Pitjor és no res, diuen. S´ha suprimit la força de la negociació col·lectiva, que ara es pot fer en l´àmbit de cada empresa, on els treballadors estan en relació de feblesa i dependència respecte de l´amo. Volen servicis socials reduïts, que impliquen menor pressió fiscal per als qui més tenen. I es requereix d´ordenaments legals que així ho avalen: reforma laboral, increments salarials inferiors al cost de la vida (IPC), Llei Mordassa contra la contestació social, Jutges i fiscals en consonància...

I l´operació, com a recanvi d´un PP en caiguda lliure, que es van afanyar a fer, va ser Ciudadanos-Cs d´Albert Rivera. Era i és l´intent d´assegurar el control d´una situació social i política en favor dels poderosos i en perjudici de les majories socials. Ciudadanos-Cs. Del qual partit Pedro Sánchez ha dit que «es el Vox de la política y está a la derecha del PP», o Pablo Iglesias que «es el partido del Ibex 35».

Només falta dir que l´engany i la confusió es fa, normalment, amb la col·laboració de les víctimes, en este cas, d´alguns votants desnortats.