No s´ha investigat si Karl Marx, nascut a Tréveris despús-demà farà dos-cents anys, és família dels germans Marx, i particularment de Groucho, el gran filòsof nascut a Nova York. És possible que sí, essent jueves les famílies, però Una vesprada a les carreres o Una nit a l´òpera poden explicar visualment sense màcula i amb La misèria de la filosofia, o El capital.
Fugint dels textos llargs i tediosos, cal llegir el Manifest del partit comunista, del gener del 1848. Des de la primera frase: «Un fantasma recorre Europa, el fantasma del comunisme». Fins a la darrera: «Proletaris de tots els països, uniu-vos!». Aquesta darrera indicació internacional figura en la làpida de la tomba de Karl en el cementeri londinenc de Highgate, al costat de la Tesi XI sobre Feuerbach: «Els filòsofs, fins al moment, només han interpretat el món de diverses maneres; ara del que es tracta és de transformar-lo". La va usar Prokófiev en la Cantata per al vinté aniversari de la Revolució d´Octubre, l´assumpte amb el qual es relaciona Karl Marx, i les utopies, crims i llibertats de la humanitat contemporània.
Aquella Tesi duu uns mots, fins al moment i ara, afegits per Friedrich Engels, el savi revolucionari que solia posar postil·les a la rocosa escriptura del camarada, a qui seguí en vida, naixent i morint dos anys més tard; i sent representat després, com ell, amb poblada barba proverbial.
La darrera postil·la biogràfica entre els amics es refereix a Lenchen, la criada dels Marx heretada de la família de la dona, Jenny Westphalen, amb qui compartí quatre fills barons que moriren prompte, i tres filles enamorades, les dues menudes amb conseqüència de suïcidi. Estant Jenny absent de casa una temporada, la Lenchen quedà embarassada. La vox populi va fer córrer la veu que la criatura era de Marx, i els rics Westphalen van contraatacar atribuint-la a... Engels, que en els darrers instants de vida, malalt d´un càncer de llengua, va escriure amb clarió en una pissarreta: «No vaig ser jo, va ser Marx».
És raríssim que, en moment de tal contundent sinceritat, no escrigués el nom del pare sinó el cognom: era potser la darrera oportunitat per a reconéixer la fama universal que comparteixen. Sense els seus conceptes d´alienació, lluita de classes, plusvàlua, capital, valor, xoc de forces productives, i relacions de producció, no s´entén el materialisme històric, ni quasi res del món, si no ho explica Groucho Marx.
