Abans, i no sabria dir en quin moment concret va passar, quan hom parlava de pobresa sabia ben bé a què es referia, igualment quan un partit guanyava unes eleccions sabíem que eixe partit exercia el poder. També sabíem que, si hom posava una bomba o extorsionava algú en nom d´alguna ideologia, podia ser acusat de terrorista. No teníem massa dubtes a identificar una agressió racista com a tal, i sabíem que el sarcasme era una arma per fer crítica, i ens escandalitzàvem quan a algú se li negava el seu dret d´expressió. Sabíem què volia dir tenir dret a la autodeterminació, i que era un dret humà democràtic de tercera generació. Sabíem distingir entre la mentida i la veritat. I sabíem que la por era l´origen de tot mal. Podíem identificar els elements que causaven por i combatre´ls.
Però tinc la sensació que totes eixes identificacions tan clares, avui dia han deixat de ser-ho. Abans un pobre era una persona que no tenia treball i, per tant, no tenia ingressos. Avui una persona amb treball pot ser una persona pobra; de fet, ho és en un percentatge gens menyspreable. Però el que encara és pitjor, quan pensàvem que havíem abolit la esclavitud, han sorgit nous esclaus, on per sobreviure renuncien a qualsevol dret laboral. D´aquestes persones no en diem esclaus, en diem autònoms. De la mateixa manera que als treballadors que tenen sous de misèria no els considerem pobres. Però no tenim una paraula per definir-los.
Passa una cosa semblant amb el govern i el poder. Avui dia arribar a governar un País no significa en absolut tenir el poder, i no parle del poder absolut, sinó del poder per a fer allò que t´has compromet amb els teus votats. Avui pots arribar a governar un País, però no podràs en cap cas aplicar polítiques que no estiguen dintre dels límits marcats per la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, altrament dir, o fas capitalisme o no fas res. Aquesta situació distorsionada de govern sense poder no té tampoc una paraula que la designe. Altrament ens hem inventat conceptes buits de contingut com ara "delicte d´odi", que serveix per a culpabilitzar qualsevol acció, pensament, opinió que no estiga enquadrada dins dels límits que el poder fixa. I així, una xiulada contra el Rei d´Espanya es converteix en un delicte d´odi, al mateix nivell que l´agressió a una transvestit, o l´exaltació de l´holocaust, mentre que la crítica al règim franquista passa a ser novament delicte d´odi.
I si algú té cap dubte de com de lluny hem arribat en la perduda de llenguatge, no cal més que òbriga un periòdic dels darrers dies per veure com el que per a tothom ha estat un delicte de violació continuada i així ho ha expressat amb el seu llenguatge; per al poder ha estat un abús, tot portant al paroxisme la distorsió entre realitat i llenguatge.
El ben cert és que l´Espanya actual, de la mà de l´abominable trident ideològic expressat pel consens entre PP, PSOE i Ciutadans, és exemple de "modernitat", en el sentit que està servint de camp d´experimentació de les noves formes de repressió sistemàtica contra la població, basada en l´absència de regles de conducta en haver buidat de contingut les paraules, i així la població ja no sap si allò que diu o fa, és o pot ser constitutiu de delicte, i és en aquesta ignorància de facto on rau la llavor de la por i la força del totalitarisme i l´estat despòtic al qual el trident ens porta. I quedi clar que ni Podemos ni Compromís o el PNB en són aliens, a aquest estat de coses., en donar suport, ni que siga puntual, a algun dels elements que composen el trident totalitari espanyol.
