Dilluns de la setmana passada esta columneta tractava sobre alguns substantius que poden ser del gènere gramatical masculí o femení depenent del significat que tinguen. Vaig esmentar huit d´eixos noms: «canal», «clau», «fi», «orde», «planeta», «pols», «son» i «pudor»; i respecte als quatre primers d´eixa llista vaig posar exemples de la seua versatilitat. Vaig quedar amb vostés que hui parlaríem de la resta de substantius mencionats en la susdita relació, és a dir «planeta», «pols», «son» i «pudor». I això faig. La paraula «planeta» és masculina quan es referix a ´cos celest sense llum pròpia que descriu òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'una estrela´. Per tant, i com tots sabem, la Terra és un planeta, com ho són els que memoritzàvem i apreníem (i aprenen) en l´escola: Mercuri, Venus, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó, a més de la Terra. Però el mot «planeta» és femení quan significa ´destí´, ´sort reservada a cada u´, sinònim de «estrela», en el mateix sentit. En castellà, «estrella», «Ximo és un home amb bona planeta, té molta sort, li ponen els pollastres». «Pols» és masculí en el sentit de ´palpitació arterial´, ´batec´, ´pulsació´; també ´part lateral del cap compresa entre el front, l'orella i la galta´; en castellà, «sien». «El metge li ha pres el pols i no li troba niguna anomalia en Ies pulsacions», «El foraster li ha pegar a Gabriel una punyada als pols i l´ha deixat en coma». I un pols és també ´enfrontament entre dos parts equilibrades en les seues forces, que mantenen interessos o punts de vista diferents´. «Un pols entre el president i el cap de l'oposició». Prendre el pols a algú també és´observar-lo discretament per deduir el seu estat d´ànim, la seua opinió, les seues intencions. Una enquesta electoral pren els pols sobre la intenció de vot. I és paraula femenina quan significa ´massa de partícules de terra seca i d'altres matèries diminutes que qualsevol moviment d'aire pot alçar i emportar-se´. «El carrer està ple de pols», «Ara torcarem la pols dels mobles. I tenim la dita «Qui no vullga pols que no vaja a l´era». El mot «son» és masculí quan té el sentit de ´acte de dormir´: «Té el son molt pesat»; i és femení quan designa ´ganes de dormir´, «Tinc molta son», «La son que tenia va porvocar que se n´eixira de la carretera».Per la seua banda, «pudor» quan significa «sentiment de reserva o d'aversió per allò que pot ofendre la decència, la modèstia o la castedat», ´vergonya´, ´timidesa´ és masculí, «Això ofén greument el pudor», «No parla mai dels premis que ha guanyat per un pudor que el definix». I és femení en el significat de ´mala olor´, «El veí del cantó no es llava gens i fa sempre una olor insuportable», «El pudor no és una virtut que tinguen alguns i algunes corruptes, i moltes de les seues accions fan molta pudor», seria una frase amb els dos sentits i els dos gèneres de la paraula «pudor».