14 de mayo de 2018
14.05.2018

Salvem Bonig

14.05.2018 | 04:15
Salvem Bonig

Un professor, indignat, se´n va anar a buscar un amic dels que manen ara —no vull dir noms que després tot se sap. Ja sabeu: de Compromís o del PSOE —que els de Podem no han volgut fer el trio que ens haguera agradat i ens hem perdut. El va trobar i li va preguntar: «Has vist el vídeo d´Isabel Bonig, a Alacant, contra el valencià. Has vist la cara d´odi que feia quan deia que eliminarà el requisit lingüístic i...? Ja ho sabeu: les coses de sempre. L´amic que mana li va contestar: «No et preocupes i deixa-la tranquil·la, perquè Bonig és la nostra candidata en el PP. La millor que podem tenir i la que els portarà a la derrota total. Ha sigut Consellera d´Infraestructures, Territori i Medi Ambient amb Francisco Camps de president. És una dona del passat més negre del PP valencià i no té futur. La tenen perquè ningú no vol fer-se càrrec d´un vaixell que s´afona. Mira González Pons. No en vol saber res de València». Jo no sé si l´amic que mana té raó o no. El que m´agradaria veure és Isabel Bonig mirar a la cara qualsevol jove que, gràcies al requisit lingüístic, està treballant a Catalunya de professor, dient-li totes eixes favades que diu contra el valencià. Jo conec molts valencians que treballen a Catalunya o a les Illes gràcies al requisit lingüístic. Que vaja a aquests joves i als familiars d´aquests joves i que els diga que el català i valencià no és el mateix, que es deixen la faena i que tornen a casa. Que vaja i diga que el valencià no és la mateixa llengua que el català al meu amic de Sollana, Brauli Duart, el timoner que ha dirigit la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals els últims sis anys. O al valencià Vicent Sanchís que dirigeix la Televisió de Catalunya. O que diga als valencians que vulguen treballar a la Torre Glòries de Barcelona, al centre operatiu de Facebook per detectar notícies falses i altres continguts inadequats, que no es presenten a les cinc-centes places que han convocat perquè demanen coneixements de català i no de valencià.
És molt més pitjor encara: aquesta dona no té sentiments? Com no s´emociona sentint parlar la llengua? Per què està en contra? L´altre dia se´m va fer la pell de gallina fent el camí de Sant Jaume amb el meu germà Gonçal. Passàvem caminant al costat d´una casa vora el Miño i va eixir una dona pràcticament plorant d´alegria. «He sentit parlar valencià i em cauen les llàgrimes» va dir. «Fa molt de temps que visc ací i no el sentia parlar». Em va fer pensar aquella dona. Sobretot, quan vaig arribar a casa i a través de Facebook vaig sentir bramar Bonig contra la llengua. La vaig sentir i no em va transmetre odi. Si us dic la veritat, aquesta pobra dona em fa llàstima. Molta llàstima perquè no és capaç d´estimar i dignificar la llengua que parlen al seu poble. Tot per un grapat de vots que ja no tindrà.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook