M´ha vingut a les mans, per temes laborals, la biografia del doctor Sanchis Bergón, qui fou alcalde de València l´any 1906 i fundador de la Casa de la Caritat. Tinc una relació estranya amb la paraula ´caritat´, perquè d´una banda és el «sentiment de compassió o de solidaritat que impulsa a comprendre o a ajudar els altres»; però d´una altra és «almoina, auxili o ajuda que es presta als necessitats», que sempre he pensat que ha de ser una obligació de la societat. M´ha impressionat conéixer les seues accions per afavorir la higiene i fer salubre «favorable a la salut» la ciutat de València, activitats que ja havia impulsat sent el responsable de sanitat de l´Ajuntament i que després, com a alcalde, promogué en un programa progressista que seria el germen de la Salut Pública. Suportà crítiques per regular situacions que hui formen part de la vida diària, com el trasllat dels escorxadors als afores de la ciutat, el sanejament de les aigües o la prohibició de la mendicitat.
Sanchis Bergón entengué la necessitat de l´administració pública de promoure la higiene «sistema de regles i de pràctiques individuals o col·lectives per a conservar la salut i la neteja corporal» en la ciutat, perquè, com a metge, estava compromés en la lluita contra les epidèmies i és que la higiene és també la «ciència que estudia les condicions i els factors personals o ambientals que influïxen en la salut física i mental i que afavorixen l'aparició i la difusió de les malalties » . València, ni que siga com a excepció, li reconegué en vida la vàlua i li dedicà un carrer.
Molt diferent va ser la vida i, sobretot la mort, de Lluís Alcanyís, un altre gran metge, el primer a ocupar la càtedra de Medicina i Cirurgia de la Universitat de València el 1499. Alcanyís, des d´una visió científica medieval, va saber també detectar la importància de la higiene en la prevenció del gran mal que assolava València: la pesta. En el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència ens parla de com hem d´observar «la part preservativa la qual stà en la bondat del ayre, en la disposició de les viandes e del beure, del dormir e del vetlar, del moviment e del repòs, dels accidents de la ànima, de la replexió e del buydament». Lluís Alcanyís fou cremat viu per la Inquisició davant la porta dels Apòstols de la catedral el 25 de novembre del 1506 per jueu. Apliquem mesures d´higiene a la nostra vida: la personal, la pública i la política i no haurem de lamentar pestilències.
