Pensava escriure sobre el 15-M, el moviment dels indignats que naixia hui fa set anys provocant protestes pacífiques a totes les Espanyes. Però se m´han creuat pel camí tres personatges que deuen tindre molt enredades les sinapsis neuronals, per com han qüestionat la víctima de La Manada fent de cirineus ajudant a dur la creu dels victimaris. Que un professor universitari —a sa casa el coneixen— busque el seu minut de glòria fent de youtuber tractant de «tipa» la jove agredida sexualment, és una burrada cum laude que l´agermana amb el simi d´anís del Mono. I que em perdonen els monos; que, com ja va dir Nietzsche, «són massa bons perquè l´home puga descendir d´ells».
L´altre gramàntul que també deu d´haver patit un curtcircuit entre els dos lòbuls cerebrals és Arcadi Espada, fundador de Ciudadanos, que pregunta per un vídeo sexual de la víctima perquè els membres de La Manada —diu— ja han rebut massa atenció. Com que no cal ser jueu per indignar-se contra els nazis, segons Chaplin, sume un motiu més d´indignació i em pregunte si serà la «degeneració» allò que el partit taronja ven com a «regeneració». Davant un feixisme tan desacomplexat i pensant que aquesta gent pot guanyar les eleccions, comença a resultar atractiva la idea d´abandonar les Espanyes. Sempre serà millor fer-ho com emigrant que com a refugiat.
Les diatribes del professor i de l´ideòleg supuren odi siamès i no embruten a qui les rep, sinó a qui les llança. Dos catets (significat en el pitjor dels sentits, sis plau) que, per avatars d´una geometria masclista, s´han connectat a un tercer —membre de La Manada— que des de la presó carrega també contra la víctima consumant el triangle misogin. Tres elements (advertiu l´afecte que pose en dir-los «elements») que, si pillaren algú violant una novícia, criticarien la novícia acusant-la de provocar al violador. Si algú dels tres vol saber què és un ser repugnant i no té espill on mirar-se, només ha d´alçar la vista i mirar qualsevol dels altres dos.
