Una nova reivindicació ha esclatat al carrer contra el govern d'Espanya: la lluita per unes pensions dignes. La pèrdua de poder adquisitiu de la gent gran provocada per les polítiques antipersona del PP ha encés la societat, que està més que farta que des de Madrid ens enganyen, ara amb les pensions.

S´ha repetit fins al cansament allò que la dreta gestiona més eficientment que les esquerres, però una mentida repetida mil vegades no es converteix en una veritat; ara en tenim la prova. Les concentracions de la nostra gent gran a les places d´arreu del País Valencià demostra que el PP segueix mirant el poble des de la seua torre d´or amb el mateix prisma de sempre.

Quan baixen d´eixa torre daurada i es passegen per la nostra terra amb les seues velles polítiques, el poble ens veiem atacats pel seu masclisme, pel seu arcaisme, pel seu autoritarisme, per la seua manera d´actuar tant de «cojones» i tant de «que se jodan». No ens escolten, no els importem. Les nostres reivindicacions són invisibles per als seus ulls.

Per a Compromís la reivindicació d´unes pensions dignes és clara i ens sumem sense embuts. Fiquem com a prioritat la defensa del benestar de les persones i el seu dret a una remuneració digna per a una vida digna. Sembla raonable que els salaris i les pensions s´incrementen en funció de l´IPC, és a dir, de l´índex de pujada del consum. El debat hauria de situar-se en com paguem eixes pensions i de quina manera cal distribuir eixos diners.

Sobre el com ho paguem, apostem per una millor redistribució de la riquesa a través d´una recaptació d´impostos per al benestar de les persones. Per això, el grup de Compromís al Congrés, ja ha presentat una proposta que conté dues línies per a fer possible eixa recaptació. D'una banda que s´elimine la bonificació al sistema de pensions privades, fet que suposaria un augment d´ingressos fiscals de al voltant de 2.000 milions d´euros i d´altra banda proposem que s´establisca més progressivitat fiscal en l´impost sobre societats, perquè les grans empreses contribuïsquen més a les arques de l´Estat i així es puga fer efectiva la pujada de pensions.

Ja resolts els dubtes sobre com ho pagarem, cal aprofundir de quina manera cal redistribuir els diners. I això, evidentment necessita una reflexió més profunda, cal mirar les pensions des d´un punt de vista diferent. Apliquem la perspectiva feminista a este tema. Si només el treball productiu, -aquell pel qual hem pagat impostos- és el que dóna dret a la jubilació; on ens hem deixat a totes les dones que han treballat de sol a sol a casa, (amb les feines de cura, de reproducció i criança, d'organització del sosteniment de la vida i, en molts casos, amb tasques d'economia submergida... )? Com és possible que les persones que sostenen el sistema amb el seu treball -no remunerat- no hagen adquirit cap dret, ni tan sols el de la jubilació?

És evident que el sistema de pensions actual discrimina especialment les dones. Per això, des de Compromís sabem que, front les velles polítiques antipersona, que ignoren i menyspreen el poble, hem d´aportar noves polítiques des d´un nou prisma, un prisma que lluny d´assemblar-se al color daurat de la seua torre, és de color violeta.