Tenim a prop la cita electoral de 2019, estem als darrers mesos de ja la legislatura del canvi, o si voleu dels canvis, marcada per l´ experiència dels pactes post electorals entre les opcions progressistes, d´esquerra i valencianistes. Si ens atenem a un plantejament racional, la ciutadania deuria valorar l´experiència en funció de la gestió feta, i aleshores, els governs municipals i l´ autonòmic tindrien que mostrar que han estat capaços d´assolir objectius els seus objectius : introduir reformes socials, millorar la qualitat de vida,regeneració d ela vida pública, i d´ administrar millor que la dreta.

Els grans temes, allò que ocupa els titulars en lletra majúscula,però, estan creant un clima en el que dominen els sentiments, en la seua versió més primària de confusions i desinformació, la qual cosa, pot implicar que a l´hora de votar, una part el ciutadans opten per donar el seu vot a allò que a nivell de l´estat apareix com nou i renovador, cas concret de l´opció Ciutadans, opció que es disfressa de moderació i l´honestedat. A hores d´ara, és evident que la dreta corrupta ha perdut els papers, i que aleshores no va a poder seguir tenint el suport electoral de que fins ara gaudia. Rivera i els seus, estan esperant veure passar per davant la seua porta el cadàver del seu competidor, un competidor amb el que comparteix els valors conservadors, entre els quals cal comptar els ideològics que ha sustentat el poder de la dreta a Espanya: espanyolisme, privilegis econòmics, paper de l´Església...

Òbviament, no estic descobrint res de nou. En la nostra realitat, la valenciana, els efectes del «procés» han contribuir a reobrir velles batalles. La dreta fa la seua guerra contra el valencià i el seu ús, com també contra la reobertura de la televisió, al temps, que clama contra la gestió pública de la sanitat i els serveis públics. Ens deguem doncs plantejar que hi pensen fer les opcions del canvi, la situació demana una reflexió seriosa i realista el sí de les esquerres i el valencianisme. Al principi de la legislatura va haver-hi eufòria, producte de la qual algunes instàncies van baixar la guàrdia, cas del col·lectiu Valencians pel Canvi, del que hi era directiu, ja al seu moment es va dir que calia la dissolució d´ aquest col·lectiu, al aconseguir l´objectiu fundacional. La reflexió necessària comportaria un anàlisi de com estan influint a la societat els esdeveniments estatals, per tal d´evidenciar la mala fe i les manipulacions de les dues versió de la dreta, particularment, en la nova ofensiva encetada al voltant de la llengua.

Tinc la percepció, en tant que persona que segueix el curs dels esdeveniments, que a hores d´ara eixa reflexió, que com he dit considere necessària, esta per fer.