Recorde l´enorme expectativa econòmica i ambiental que va generar el Pla Eòlic Valencià dissenyat per la Generalitat Valenciana comandada per PP d´Eduardo Zaplana. Tanta va ser la rellevància d´aquella normativa, i la seua demora en la tramitació, que no he oblidat mai que es va aprovar en juliol de 2001. A les portes de les vacances, a la redacció de Levante-EMV vam fer la millor informació possible, sense faltar quadres, infografies, etc. Es posava fi a un encarnissat forcejament de les empreses capdavanteres amb el sector renovable per tindre accés a l´explotació del vent valencià.

Els col·lectius ecologistes reclamaven l´impuls de les energies alternatives al territori autonòmic, atès l´endarreriment d´aquesta font no contaminant i les empreses elèctriques movien els seus poderosos fils al rerefons polític. Era un any intens de confluència entre les esferes política, econòmica i ambiental. A principis del mateix mes, el Govern espanyol presidit per José Maria Aznar va traure endavant el Pla Hidrològic Nacional, amb el polèmic transvasament de l´Ebre, i en l´àmbit autonòmic generava un gran malestar en els sectors ambientalistes la tramitació del Catàleg de Zones Humides de la Comunitat Valenciana -el qual va veure la llum en 2002- per la notable absència de l´Albufera d´Orpesa, on ja es projectava la construcció de Marina d´Or.

Un dels grans titulars del Pla Eòlic Valencià, promogut des dels departaments autonòmics d´Obres Públiques, Indústria i Medi Ambient, va ser el requeriment de capital valencià per a les adjudicatàries. D´aquesta manera, les societats que optaren a explotar les quinze zones eòliques establertes haurien de comptar amb presència d´empreses autonòmiques. L´argument oficial de l´executiu popular era la voluntat de potenciar la participació de companyies amb segell autonòmic en el negoci dels aerogeneradors -encara que no tingueren cap experiència- i, alhora, evitar deixar el vent en mans de grans elèctriques. Els motius, com vam saber el matí d´aquest dimarts, eren molt més entremaliats

Dragados va arribar a un acord amb Gamesa i Bancaixa; Aciloe es va unir amb la CAM; l´Empresa Hidroléctica de Navarra i Iberdrola van haver de crear una societat amb empreses de la ceràmica de Castelló; Unión Fenosa i ACS es van unir amb empresaris textils de Crevillent i Endesa es va aliar amb Sedesa, l´empresa de la família Cotino. Les adjudicacions del Pla Eòlic Valencià van ser quasi simultànies amb la designació d´una persona de confiança de Zaplana com a subsecretari d´Energia i Indústria. Era Miguel Navarro, qui havia estat director de Terra Mítica, el parc temàtic construït a Benidorm sobre terrenys cremats requalificats per la Generalitat.

La lluita pel negoci eòlic anava molt més lluny dels interessos econòmics. Tocava el moll de l´os del finançament del Partit Popular i, com han fet palès les detencions per part de l´UCO de la Guàrdia Civil de Zaplana o els germans Cotino -nebots de l´expresident de les Corts valencianes i exdirector general de la Policía-, entre altres. Una autèntica perversió pel vent on la sostenibilitat era només una convidada.