El motiu de Zaplana per a dedicar-se a la política, segons ell mateix manifestà i mai ha desmentit, no era cap altre que enriquir-se. Per això, com fa la gent mancada d´escrúpols, no ha tingut mai cap inconvenient a maniobrar en profit propi, des de corrompre una trànsfuga a Benidorm per tal d´aconseguir aquella alcaldia, a totes les maniobres necessàries per a l´assalt de la Generalitat; arribar a un ministeri i a ocupar càrrecs en la direcció del PP i després càrrecs ficticis a Telefònica. En total es tractava de cobrar bons sous, més les «comissions» i altres maniobres corruptes. Entre les més importants hi ha les que li facilitaren deglutir tota una sèrie de cadàvers polítics, víctimes d´ell, destacant Pedro Agramunt i Gonzalez Lizondo. També ho foren les reclutes de famosos personatges com Fabra, Blasco, Cotino... La tira!

Fidel al seu propòsit, Zaplana s´ha enriquit al llarg de la seua carrera política, encara que ha sabut molt bé nadar i guardar la roba, de manera que fins ara no ha hagut cap «fuerza del estado» que l´haja acusat de res, i si algú ho ha intentat s´ha quedat amb un pam de nassos (cas Naseiro, per exemple). Com hisenda no revisa els comptes dels polítics del PP, i s´inventa amnisties per ells, personatges com Zaplana van fent, omplint el cabàs i... evadint capitals. Ha passat, però, que Zaplana, que fins ara ha tingut bona estrella, estava confiat i continuava maniobrant (recordeu les seues converses amb els col·legues madrilenys, per a manipular els jutges). Però, inevitablement, li seguien els passos per blanqueig de capitals, per haver cobrat suborns, per comissions i altres malifetes. I finalment l´han enxampat, com li passà a Capone.

Açò ens ha de fer pensar, una vegada més, que la corrupció dels populars supera amb escreix les dels altres partits polítics amb problemes similars. Quan el tal Inda, per exemple, xilla que el tema dels ERE o dels Pujols són tan enormes, oblida o vol oblidar que els del PP són majors. Tots els casos són, igualment rebutjables, evidentment, però els del PP molt més (en quantitat i en qualitat). A partir d´ara, la responsabilitat de qui done suport a aquesta gent, serà enorme i imperdonable. No sé fins on està disposat a donar-los suport el senyor Rivera qui, suïcidament, està responsabilitzant-s´hi; que no vinga amb històries. Els votants són uns altres responsables i no tindran perdó, especialment ara que ja no queda cap dubte de qui és aquesta gent. Sols falta saber com seran de diligents els jutges o si es deixaran engalipar com passà amb el cas Naseiro, perquè si aquell jutge no haguera arxivat la causa, potser que molts d´aquests polítics no haurien arribat tan lluny en la seua voracitat.

D´ací uns mesos hi haurà eleccions i haurem d´elegir entre la rècula popular (o els ciutadans, que són el mateix o pitjor) o votar per intentar canviar el rumb de la nostra trista història, provant fortuna en l´esquerra, si és que Espanya té remei.