Entra Manuel Baixauli a casa meua i s´atura a mirar els llibres que tinc damunt la taula al costat de la poltrona on llig. En tinc un bon grapat d´Edicions Bromera, perquè els meus amics estan productius i guanyen premis. Baixauli, però, es queda mirant Llum a l´atzucac, el dietari de Ramon Ramon que ha guanyat el Premi d´Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i que porta un dibuix seu com a il·lustració de la coberta. «Ja el tens?», em pregunta de manera retòrica i l´obri, no sé com s´ho fa, en les pàgines en què es parla d´ell: «L´obra de Manuel Baixauli ha estat la claror que ha desemboirat aquests dies el meu atzucac». Li agafe el llibre i li dic que és molt més divertit i interessant el passatge que conta com una senyoreta que treballava a la Gran Via Ferran el Catòlic en un prostíbul, que hi havia entre el Col·legi Jesús i Maria i la Comissaria Superior de Policia durant la dècada dels 90, era una gran aficionada a llegir i tenia en les seues preferències la lectura d´obres catalanes com ara: Laura a la ciutat dels sants, L´auca del senyor Esteve, Josafat, La plaça del diamant, Diccionari per a ociosos, Nosaltres els valencians... I és que, com diu Enric Iborra, el dietari deu ser la forma literària més lliure i més flexible de totes. L´extensió de la novel·la és substituïda per la intensitat de cada entrada que et permet canviar de tema en poc de temps i provocar constants efectes de sorpresa perquè en un diari hi cap tot: «una anotació sobre qualsevol fet de l´activitat diària, una nota de lectura, una descripció d´un paisatge, una narració, un aforisme». Tot seguint el mestratge de Montaigne que va substituir la moral de l´autoritat de l´edat mitjana per una moral de lliure examen: aprendre a pensar lliurement. I això és el que fa Ramon Ramon en el seu dietari amb l´únic terror literari de cercar la metàfora menys imperfecta.
I hi trobem de tot. Aforismes com: «Freud degué gaudir molt amb Mrs Dalloway». O la ruta que comença amb Karl Marx, al Highgate Cementery amb la irrenunciable onzena tesi d´Ad Feuerbach: «Els filòsofs només han interpretat el món de diverses maneres. És tracta, però, de canviar-lo». I continua a Harrods, que ofereix qualsevol cosa que promou un consumisme «cosmopolita» que ajuda a l´entesa entre cultures... O et pares a escoltar la cinquena simfonia de Bruckner, la música del qual «és de l´era de la filosofia, dels temps de la metafísica, d´un udol que recorre, submergit o terroríficament vistós, tots els segles». O, si voleu, el podeu acompanyar a Florència de la millor manera que s´ha d´anar, com Josep Pla anava el segle passat: amb el Vasari sota el braç. I coincidireu en la preferència per L´Annunciació de fra Angelico en què els seus colors vius però temprats estan fets per una ànima sense pecat...
