Fa dos anys podemites i nacionalistes no votaren a Pedro Sánchez perquè va pactar amb Ciudadanos. Ara Ciudadanos no votarà a Sánchez si pacta amb podemites i nacionalistes. Inevitable evocar la tesi de Hegel («la història es repeteix») matisada per Marx («primer com a tragèdia, després com a farsa»). Tragèdia: permetre en 2016 que governara M. Rajoy. Farsa: que Ciudadanos propose un candidat «instrumental» (d´aire o de corda?), després d´amenaçar amb una moció pròpia (quan no té suficients diputats), i demanar a Rajoy que convoque eleccions (legalment, un impossible). Van de constitucionalistes i ignoren la Constitució.
Cada volta que aquests «aprovechateguis» —segons precisa definició de Rajoy— parlen de regeneració em ve al cap Ramonet, el venedor de mantes que anava pels pobles amb la seua peculiar verborrea: «Por 300 pesetas le doy esta manta con la que se acuestan dos y se levantan tres. Y además, una colcha floreada, un cobertor con volantes, un juego de toallas y un peine». I és que els de Ciudadanos pateixen de tal verborrea diarreica que els deixes parlar i tot soletes se´n van de cap a l´inodor (ara afegiria un amic murcià: «baja la tapa y tira la caena»). Diuen ser més espanyols que la truita de creïlles, però han donat suport a un partit que ha robat als espanyols més que Alí Babà; amb l´agreujant que ací els lladres n´eren molts més de quaranta.
Presentada la moció de censura, han començat els astorons en la premsa trompetera i en la tele mercenària. Primera trompeta de l´apocalipsi: anuncia la fi del món si a Sánchez li voten els sobiranistes; i allà van els corifeus mediàtics clavant els ullals a la jugular del líder socialista. Segona trompeta: Libertad genital (o és Libertad digital?) dóna per fet un govern de Sánchez plagat d´independentistes i etarres; i allà van els trolls, que en lloc de pensar vomiten. El missatge està clar com la sopa d´un asil: Tant sí com no, Sánchez ha de pactar amb Ciudadanos i acceptar les seues condicions. Tornem a 2016.
