Demà és el centenari del naixement del fill segon de Bartomeu Meseguer d'Herbers i Rosa Sans de Coratxà. Ell em va posar el nom, per un oncle que havia fugit d'un amor incomprés, i administrava el cine Liceo al barri de Sants de Barcelona.
De jove, aprengué una cal·ligrafia primorosa. Cridat a la guerra a l'hivern del 1937, pogué sobreviure entre la Brigada de Líster i les tropes feixistes de Gambara. Tornat després d'Alkazarquivir on havia sigut castigat, prengué part de l'esplendor de les Mines de Castell de Cabres, prop d'on eren perseguits els maquis, per exemple, la Pastora. I a la moderna carretera de Morella al Matarranya i la Terra Alta, hi assegurà els malacons dels ponts i les peraltades de les revoltes, substituint l'enginyer, que havia emigrat a l'Argentina.
Coneixedor del Reader's Digest sencer i de qualsevol llibre que vinguera a mà, féu després mestre habilitat un parell de cursos per a veïns i masovers, sense deixar de ser un dels segadors de dalla més buscats del terme municipal a l'estiu; i en les nits d'hivern, l'inventor entusiasta de la ràdio -o siga, que muntà la primera ràdio al poble, seguint els cursos de Ràdio Maymó. Gran jugador de pilota, amb una esquerra molt precisa; sabater notable, i constructor de soldadets de plom i mobles en miniatura, venia allà al tardet remeses de mantes morellanes o de la part d'Ontinyent i Alcoi. Caçador que aprengué prompte, arribà a ser un geni amb perdius, tudons, llebres i conills, i una matinada, des del recer d'un pam de ney, sostingué una conversa amb un gatxo, que el mirava fixament als ulls des d'una branca.
Secretari durant molts anys de l'ajuntament del poble, l'acompanyà en l'actiu viatge pel complicat món contemporani, a la vora de Morella i del castell dels Ram de Viu, governat com a mitger pel sogre Manuel, fuster, pèl-roig, celler i bon tastador del vi de vora el riu.
Cridat a l'Institut Nacional d'Estadística de la capital de la província per un savi periodista, prengué notes sempre vertaderes de les qüestions existencials del cens, que el Govern volia conéixer o ignorar.
Pel que fa a la música, no era fàcil d'escoltar un clarinet amb tan bona traça: tocava Granada o Si vas a san Benitinho de perles. Amb un estil elegant de viure, presumit i treballador, fumava, i atenent el requeriment dels pulmons, es negà a passar -per tres mesos només- al segle actual.
