Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Glup! Glop

Adéu al mes de les flors. En un bufit, ha mogut. ´Tempus fugit´. Si més no, ens ha quedat el seu olor. Tot i que les ramassades de pluja no han sigut tantes -ni tan intenses-, la naturalesa no ha escatimat en adornar-nos els sentits. Això sí, vore les floretes - valorar-les, voler-les- depèn de l´interès de qui mira, així com de la capacitat per atendre el detall. També és de veres que, allà on anem, hi ha molt de capoll per desenvolupar encara; però no anem a deixar de creure en les palometes només perquè una caterva de cucs s´encaboten en no eixir del seu embolcall de seda.

Llàstima de jardins ressecs i descuidats. Inclús així, el quadre paisatgístic no pinta tan mal. Almenys, entreté la seua diversitat de tonalitats i senyala la importància dels cicles. Alhora, ja se sap: el que pareix sovint no és, i el que és, és i punt, per molt que no ho vullga aparentar. «Nunca me han interesado ni el poder ni la fortuna, lo que admiro son las flores que crecen en la basura», que diu Fito Cabrales, de Fito y Fitipaldis. Ben merescuda és l´atenció per a lo que brolla esplendorosament, inclús en les pitjors condicions. A més, ens empenyem tant en estar feliços com perdius, que ens perdem lo que ens aporta estar malament. O estar fluix. Enfadat. Moix. Fart. Aleshores és quan, si estàs a l´aguait dels sentiments, pots transformar una frenada necessària en el següent pas a fer.

Un dia vaig vore en un grafitti, a un contenidor del fem al carrer: «Sigues tu, lliure». I pensí: «merda! Sóc una somiadora incurable. Li trobe trellat al més desgavellat». Veritablement a vegades desitjaries deixar d´anar pegant bacs, en refilaries la motivació pel poal i a pastar fang amb allò que fa tant la col! Que dóna la llanda i resulta més amarg que un tramussar. Després, se´t fa un ram al cap, ple de coses bones que saps que tens, i se´t passa. Però això no lleva que tingues dret a estralejar i, per descomptat, a fer quelcom al respecte del que abona les males herbes. El conte El monstre dels colors, d´Anna Llenas és recomanable per a molts -ben fadrins- per tal de gestionar emocions que desborden. A la vora de les vacacions... o d´una moció de censura. A uns els esvara, altres s´ofeguen en un got d´aigua. I si eixe glop, precisament, et salva la vida? Quan tens més set que la mare que va, i saps qui ha tancat l´aixeta...

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats