És evident que el període immediatament posterior a la Guerra del 1936-39 -i els mateixos tres anys d'aquella contesa bèl·lica- varen ser dels més difícils de la nostra història recent. Reconec que mai, però -i possiblement per això que acabe de dir-, m'he sentit atret per investigar aquell temps que degué ser tristíssim i dolorós per a tanta gent. Per aquest motiu, encara em resulta més admirable quan l'investigador s'endinsa en aquella documentació i l'estudia i extrau les dades pertinents, per donar-nos llum, als altres, sobre com va ser aquell temps calamitós.
Açò ho dic perquè fa encara pocs mesos que Josep Antoni Domingo Borràs treia a la llum el seu volum Algemesí: Victòria i repressió (1939-1945), tot oferint-nos les seues recerques sobre aquest poble de la Ribera que, molt probablement, no deuen diferir massa sobre el que va ocórrer en tot el territori valencià. Rere la victòria dels rebles encapçalats pel general Franco, Domingo ens mostra com es va poder fer visible -i sensible- uns dels efectes més terribles d'una guerra: la fam, l'enfonsament econòmic, els intents per recuperar els béns perduts, etc. I, en el nostre cas, la imposició d'un ideari patriòtic únic, símbol del nou estat, i amb uns símbols, unes consignes i unes actituds que feien evidents l'adhesió al nou règim feixista i totalitari. Domingo ens mostra cruament com les noves administracions locals s'encarregaren d'aplicar les directrius del nacionalcatolicisme, com actuava la censura, com es vigilava la moral pública, l'educació i l'ordre públic i, també, la cultura, que passà a ser una cultura clarament dirigida i basada en la tradició i, encara, pel que feia a les manifestacions festives, lligada clarament al calendari ritual de l'església catòlica que donava cobertura ideològica al règim que comença a establir-se en aquells anys, dirigit pel dictador Franco. Un llarg apartat més, analitza « l'anatomia de la repressió»-com l'intitula l'autor- i ens parla del retorn dels soldats, d'aquells altres que partiren a l'exili, de com eren processats els encausats per la nova justícia -judicis sumaríssims d'urgència i confiscacions de béns als encausats-, de com es confegien els expedients de depuració i, finalment, de l'espoli que patí el patrimoni sindical. Tot això, amb documents i amb el rigor de Domingo Borràs.
Els anys dificilíssims d'Algemesí entre 1939 i 1945 retratats per J. A. Domingo esdevenen, així, l'espill del nostre país en aquella malaurada època que cal no oblidar.
