Fa cosa d'una setmana, la colla d'amics enraonàvem sobre la greu situació política; les opinions de la majoria eren pessimistes, per no dir fatalistes. El govern «rajoyà» ho tenia tot «atado y bien atado», que deia aquell general a qui els seus partidaris anomenàven «el Caudillo». Què podem fer? Deien els més compromesos de la colla. A on anem? Deien els que ho veien tot negre. Es pot canviar realment alguna cosa, o no? Cap ni un de nosaltres no trobava les respostes vàlides. Les enquestes, a més, auguraven que el «riverisme» pujava com un coet. Tant, que el seu líder es transformà, i la blanca pulcritud de la seua camisa es tornava blava), convertint-se en un mal presagi del futur. El panorama no podia pintar més negre, si el remei era pitjor que la malaltia, com se sol dir.
En aquestes quimeres estàvem la colla d'amics quan esclatà la tempestat en l'Olimp parlamentari, dirigit pel déu dels llamps -el gran Zeus- i el joc canvià i, amb ell, la partida. Ja n'hi ha prou! I amb un valent colp de daus, o un audaç moviment d'escacs, el canvi que pareixia impossible es tornà possible. La llum del sol començà a lluir enmig d'un arc iris majoritari, i uns altres colors fins aleshores apagats somreien: el roig, el verd, el morat, el groc... tots es posaren a brillar perquè junts van veure que es podia guanyar la partida. En cosa de pocs dies canvià la situació de dalt a baix.
Així, ara assistim a l'estrena d'una pel·lícula que resulta atractiva. Les pantalles anuncien un govern estelar, brillant i glamurós, i per la catifa vermella hem vist passar els actors i les actrius que han de representar la nova funció política. Què cal esperar ara? Que es posen a treballar de pressa a favor de la majoria social que representen. Que respecten les altres veus i idees que han fet possible el canvi. Que troben les claus que òbriguen els panys de les portes i les caixes que abans estaven tancades. Que estimulen esperances personals i col·lectives. Que possibiliten la tornada dels que han marxat a la força. Que resolguen els problemes i no els emboliquen. Perquè així, només així, es demostrarà que se sap véncer, i també convèncer. Des del diàleg. No com els altres.
Contents, la colla d'amics ens hem convocat aquest diumenge a celebrar el bon temps que ja arriba. Amb una bona paella valenciana, naturalment.
