Fa temps vaig llegir que quan l´ex-conseller Rafael Blasco ho era tot en el Partit Popular valencià va decidir regalar als seus companys de partit un exemplar del llibre ´No pienses en un elefante´, de George Lakoff. Un llibre que venia a dir que quan rebem dades o informacions veraces que entren en contradicció amb els nostres marcs cognitius, el que fem és rebutjar la informació, no qüestionar els nostres marcs. Sembla que les lliçons de l´ex-conseller empresonat encara ressonen en les files del PP.
Esta setmana hem conegut dades oficials i incontestables sobre el procés d´admissió als centres sostinguts amb fons públics. El 97,54 % dels xiquets i xiquetes han estat admesos als centres que havien escollit les famílies en la sol·licitud presentada. Més d´un 97 %. Seguint els consells de Blasco, la dreta (la del PP i Ciudadanos) repeteixen el mantra d´una suposada imposició, a vore si així instal·len un marc que els permeta amagar dades tan clares com esta.
El que potser molesta a la dreta valenciana és que, ara, els centres públics són els més demandats per les famílies. I això no és casualitat. Les famílies aposten per l´escola pública quan des de la Conselleria d´Educació s´aposta per l´educació pública. Per això s´han contractat més de 4.000 professors i professores més, s´ha reduït la ràtio en les aules per a una atenció més personalitzada, s´ha posat en marxa un programa de llibres gratuïts. Per això s´han ampliat les beques menjador a tot l´any, s´han contractat auxiliars de conversa en anglés per impulsar el plurilingüisme de veres, i s´estan substituint els barracons del PP per aules dignes.
El que potser molesta a la dreta és que ara són les famílies les que trien centre, i no els centres els que trien les famílies.
La política del Consell és clara: qualitat educativa i aposta per una escola pública de qualitat com a eines per a garantir la cohesió social i la igualtat d´oportunitats de tots els xiquets i xiquetes. L´escola concertada té el seu paper en el nostre sistema educatiu: complementar a la pública allà on esta no pot arribar. Eixa és la línia de treball del Govern valencià. Per això es concerten les aules que són necessàries. Ni una més, ni una menys.
Parlem dels diners dels valencians i valencianes. I estos diners són sagrats. Però sembla evident -i a les sentències em remitisc- que ni el senyor Blasco ni el Partit Popular s´han caracteritzat mai per un ús escrupolós dels diners públics. Que la política de mentides no tape la realitat. El problema per a esta dreta addicta a la mentida és que un 97 % és molt difícil de tapar.
