Fa uns anys, aquell actor ensenyava els seus trucs sense pressa: projectava una mica la mà amb una tendresa sintètica d'invitació a l'interlocutor, amb una mirada sostinguda com només he vist de lluny a Vittorio Gassman i de prop a Pep Cortés. Simplement mirant-te, et feia una explicació implicatòria, com dient: jo t'ajudaré si tu m'ajudes a ajudar-te, i tu m'ajudaràs si jo t'ajude a ajudar-me, i jo m'ajudaré si tu m'ajudes a ajudar-me, i tu t'ajudaràs si jo t'ajude a ajudar-te.
El teatre vivia en ell com una voluntat perpètuament compromesa amb la densitat de la humanitat en el temps i l'espai, amb un oferiment dinàmic des del dolor o el plaer. Amb altres paraules: el cos com a expressió d'aquella voluntat universal. Disponible, segons l'expressió de l'actriu Rosana Pastor en la sessió de cloenda del curs de Didàctica del Teatre que regentàvem.
Perquè en aquella mirada i aquell avançament de mans obertes del mestre del Canadà, hi havia, sobretot, l'elegància. La lliçó permanent era com un crit als quatre vents del món, però sense soroll. Com una lenta melodia, però amb insistent i enèrgica suma de sensacions. Una posada en escena basada en la col·laboració de codis creatius i la rebel·lió mestissa contra l'establisment i el totalitarisme. I contra la solitud.
El gran pedagog del Québec, que dirigia en terres valencianes -aquella vegada, conjuntament amb mi- un dels moltíssims cursos i cursets de Dramatúrgia i pedagogia teatral reconeguts internacionalment, es produïa la suma exigida per Nemiróvitx Danxenko, en l'aplicació del «sistema» (com diuen en rus) o «mètode» (com diem a l'Occident) de Stanislavski. En resum, s'ha de poder dir «Bona vesprada!» amb infinits significats per a aspirar a ser un actor o un personatges. I a més, l'obra de teatre no és completa si no és del tot comprensible per un cec i per un sord.
Desitjant noves oportunitats necessàries per a l'ensenyament d'Arts escèniques, Música i Dansa, i la Formació per a Cinema i Televisió, i el llarg i caòtic etcètera... I a la curta, esperant constants accions i notícies del teatre com a dieta imprescindible en la vida social, recorde l'anecdotari personal d'aquelles lliçons -que els més grans vividors del teatre valencià coneixen-, en el moment de rebre un avís fa uns dies: Aujourd'hui, Georges Laferrière a fait sa dernière representation. Sense baixar, mai, el teló.
