Al PSOE li ha tocat la grossa de nadal fora d´hora i sense haver comprat cap número. La seua militància està que no toca de peus a terra després de despertar d´aquest somni preestiuenc que els ha deixat amb la bava caient. El miracle s´ha produït de manera inesperada i els ha catapultat al govern espanyol de manera fulminant. El Partit Popular s´ha quedat amb un pam de nas i Rajoy més paralitzat que una figura de cera. La potada al cul que li han pegat la majoria de partits li ha vingut com una indigestió difícil de superar quan pensava que tot ho tenia dat i beneit després d´haver aprovat els pressupostos generals.
L´alegria produïda per la caiguda en desgràcia del partit més corrupte de tota Europa ha estat explosiva en tots aquells sectors de la població que hem hagut de patir aquestos darrers anys de continuades pràctiques autoritàries, absolutistes i arbitràries. I la satisfacció ha estat doble per haver pogut contemplar la cara de pomes agres que se li ha dibuixat al falangito Rivera després d´haver-se enfonsat amb el titànic de l´Eme Punto Rajoy i d´haver-se quedat amb el cul a l´aire davant l´opinió púbica -una de les seues especialitats que va marcar els inicis de la seua carrera política-, i que li podria resultar letal en un futur immediat.
Però, per desgràcia, no tot havien de ser flors i violes. El PSOE, que només té 84 representants al parlament espanyol, s´ha pensat que la moció de censura a Rajoy l´ha guanyada per mèrits propis i es resisteix a reconèixer que sense els altres 96 vots estaria lamentant-se d´haver-la presentada, pel ridícul històric que hauria fet. No és ètic, ni convenient per al futur de l´esquerra, que Pedro Sánchez vulga aprofitar-se de la bona fe i de l´honradesa d´un conglomerat de partits que representen prop de 7 milions de votants davant els 5´4 que ell representa. No pot fer-los la cobra i mirar cap a un altre costat per tal de no admetre que el mereixement del canvi polític li correspon a tota l´oposició i no solament a ell. I, sobretot, no és gens acceptable que el PSOE pretenga actuar només per a fer propagada en clau electoralista amb simples mesures cosmètiques per a deixar-ho, gairebé tot, com estava. Cal aprofitar l´avinentesa i obrir un veritable camí de transformació. El nou president ha de ser valent i encapçalar la derogació de totes les nefastes lleis que el PP ha aprovat en aquestos darrers anys i liderar unes polítiques que puguen il·lusionar les majories socials necessàries per a fer possible els canvis que construesquen un futur millor per a tothom i no només per a les elits dominants. Ara és l´hora de prendre mesures favorables per a les persones que no tenen treball o que en tenen en precari, per a aquelles que necessiten un sostre, per a aquelles que es mereixen unes pensions dignes, per a aquelles que són tractades amb desigualtat, per a aquelles que estan empresonades injustament, per a aquelles que volen decidir el seu futur col·lectiu ... per a totes aquelles que estan patint les conseqüències d´un sistema econòmic i social injust que cal canviar. I Sánchez té el suport i els instruments per a aconseguir-ho. Que la "pose" del PSOE no siga determinant.
