Ja hem passat el quaranta de maig, i a pastar fang amb el sac i la casaca. Encara que, en el meu cas, em costa amollar capes. És que una és fredolina, i certes ventades d´aire poden ser molt bandides. Si més no, la calor comença a ofegar una miqueta prou. A més, raons per a estar amerats i agafar acalorades no ens falten. Siguen quines siguen les inclemències -i l´oratge-, entre d´altres novetats ja tenim televisió autonòmica, al remat! Per assabentar-nos de tot el que passe al voltant més pròxim, i sobretot per compartir a nivell audiovisual -amb inversió i interès públics- el més destacat del que anem vivint en comunitat. Deia Carolina Ferre al seu Instagram, fa només un parell de dies, que ens esperarà cada vesprada al nou canal "així com sóc, sense filtres (bueno, el maquillatge és precís en tele)".
Deixant de banda les exigències del guió, els qui ens alegrem pel nou espai comunicatiu d´imatge i so en valencià ho hem rebut emocionats, expectants. Amb ganes, amb il·lusió per tantes coses bones que comporta tindre mitjà de comunicació propi. Un dels principis bàsics de qualsevol mass media que pretenga ser respectable i coherent -amb més raó si no és absolutament comercial-, és la transparència i la honestedat. Ens ha de servir d´espill realista-revelador, malgrat que nos ens agrade. Esperem que es demostre -amb este projecte que acaba d´iniciar la seua travessia- que es poden assolir objectius d´una forma distinta a la patida, i que resulte profitosa per a tot el món. Per a això cal tindre l´atenció més encesa encara que la pantalla, però no tant com per a no saber quan cal deixar-ho anar; i difondre amb bona traça i justes maneres l´actualitat i l´entreteniment, contribuint a la cultura i a la societat. És massa demanar?
Sembla que no, quan les marees de por i desconeixement encara creixen, afonant l´ànim i la paciència als qui la vida no ens esvara. Informació veraç, és menester. Parlant en general, a voltes ens sobren motius i ens falten fonaments. Certament, a qui li interessa que estiguem sempre buscant l´enemic on no toca? Per favor, marxant un repeat, amb Juanes i Pablo López! Que pareix que la lletra -per més que amb sang entre- no ens l´aprenem. Transmissions, aparadors, mitjans, refugis. Si l´egoisme maneja, ens condemnem a ser nàufrags en un mar de prejudicis i opinions. Sovint, suspenem en empatia. Vull pensar que aprovarem en trellat. Hui creus que saps on estàs, però no veus que no es sap on pots estar demà.
