Ha sigut més que una acollida. Ha sigut més que un gest humanitari. De sobte, s´ha obert una escletxa d´esperança en un ambient encara atapeït de fastig i recança després del sinistre cicle de la corrupció que ha embrutit d´escòria les perspectives vitals de la ciutadania valenciana dels últims anys. És més, únicament cal recordar què es va fer amb els diners destinats a la cooperació internacional en l´època del conseller Rafael Blasco. Darrere d´un sotrac, un altre. I el sentiment de vergonya aliena i recolliment després de veure que València era la capital de la corrupció, del pelotazo, en els mitjans de comunicació nacionals i en moltes ocasions internacionals.
Tanmateix, ara, després d´aquell cicle sinistre, justament el mateix dia que la premsa recollia la sentència del Gürtel local, València ha sigut protagonista als mitjans de comunicació per acollir els 629 refugiats africans que el vaixell Aquarius de Metges sense Fronteres i SOS Mediterranée van recollir d´aigües del Mediterrani. Un gest del nou president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que la política d´acollida de refugiats del Consell del Botànic i la vicepresidenta Mónica Oltra ha fet realitat.
Per una vegada, el nom de València serà recordat per un gest humanitari en positiu —un orgull per a tota la ciutadania— que posa en relleu la voluntat solidària dels valencians i les valencianes, la voluntat de ser terra d´acollida i tolerància, terra humanitària, al capdavall. Sobretot després que el Govern italià, representat pel xenòfob ministre de l´interior Matteo Salvini, haja venut com un èxit el tancament dels seus ports i l´expulsió dels refugiats que acull València. Precisament, el filòsof coreà afincant a Alemanya Byung-Chul Han, escriu en el seu interessant opuscle La expulsión de lo distinto (Herder) que els immigrants i els refugiats són percebuts com una càrrega, que desperten ressentiment i enveja, però que les masses xenòfobes que estan en contra dels nord-africans passen les seues vacances en els seus països.
Com si fóra una partida de ping-pong, els països europeus es llancen uns a altres la pilota dels migrants per fugir del seu compromís amb els milers i milers de persones que arriben a les costes de Grècia, Itàlia o Espanya amb la perspectiva de millorar les seues vides fugint de la pobresa o, senzillament, per a poder sobreviure a la violència i les guerres. Subvencionen Turquia perquè mantinga els més de tres milions de refugiats, sobretot procedents de Síria, que a penes sobreviuen en els seus camps. I no cal ni parlar d´Hongria o Polònia, amb governs xenòfobs que rebutgen si cal amb violència estes persones desesperades que busquen acolliment i solidaritat a Europa. Realment patètic. Segons Acnur, l´Agència de l´ONU per als refugiats, al món hi ha més de 65 milions de persones que pateixen estes circumstàncies.
I el cas és que l´experiència dels refugiats és molt recent a la Unió Europea. A Espanya, per exemple, els més de mig milió de persones que van creuar la frontera amb França en acabar la guerra civil. Cal recordar com van ser tractades i en quines condicions van perdre la vida moltes d´elles. Són circumstàncies que mai no podem oblidar. O el drama de l´exili espanyol a Llatinoamèrica. A Centreeuropa, sense anar més lluny, cal recordar les persones que fugiren, jueus o no, cap als Estats Units i altres països europeus o llatinoamericans com a conseqüència del nazisme. Cal llegir Stefan Zweig, Elías Canetti, Josep Roth o Rafael Alberti, Luis Cernuda, Max Aub o María Zambrano, entre tants i tants altres. És el drama dels refugiats polítics i l´exili.
Comptat i debatut, ara arriben a Europa migrants que fugen de la pobresa, les guerres i la violència, intel·lectuals o no, tant se val, i aspiren al benestar que tenim nosaltres. Hem de mirar els altres que no han tingut la sort que tenim nosaltres amb sensibilitat i comprensió. És absolutament necessari perquè qui sap si despús-demà ens tocarà patir estes situacions a nosaltres. Per totes estes raons, és tan important que València, la València solidària, siga notícia arreu del món per acollir estes persones africanes. La València solidària ha obert una escletxa d´esperança en el fosc passadís de la corrupció.
