L´AP7 s´alliberarà el 31 de desembre de 2019. S´acaba una de les injustícies històriques que patíem les valencianes i els valencians des dels temps de Franco. La seguretat en la via ara ja no dependrà dels diners que porta a la butxaca qui condueix un cotxe.
Després d´una moció de censura històrica que ha canviat el govern, Compromís vam exigir explícitament que l´AP7 fora una via gratuïta. Paràvem molta atenció a cada jugada que feia el Govern després que l´executiu popular deixara caure fa mesos la idea inacceptable de seguir fent pagar a la ciutadania per circular per l´AP-7.
L´AP7, l´autopista més rendible de l´Estat, recorre el territori valencià de nord a sud. Açò ho va decidir Franco a principis dels 70. El «Levante español» era un mercat que calia explotar i calia deixar-ho «atado y bien atado» amb dècades de concessió tancades de manera opaca. Posteriorment, els diferents governs d´UCD, PSOE i PP han anat mantenint i ampliant esta explotació, és a dir, han fet pagar per una cosa que ja estava pagada.
Després de la concessió inicial i les diferents pròrrogues, l´empresa ha tret milionades en beneficis. Beneficis que nosaltres, qui la utilitzem, hem anat pagant cada vegada que teníem l´obligació de transitar per ella. I ho continuarem fent, fins al 31 de desembre de 2019 que s´acaba eixa injusta concessió.
Ara, ja al segle XXI i després d´anys de reivindicació ciutadana ignorada pel Govern central, pareix que ja cap govern s´atrevirà a prorrogar la concessió. Tot i això, la setmana passada es van produir unes declaracions sorprenents del ministre de Foment, José Luis Ábalos. El ministre valencià es va atrevir a dir que per poder alliberar l´AP7 el seu partit hauria de guanyar les pròximes eleccions, literalment: «¿La queréis libre? Para eso nos tenéis que votar».
Deixant de banda l´intolerable electoralisme de les declaracions d´Ábalos, utilitzant la cartera de ministre per a benefici del seu partit, el que deia era radicalment mentida. No ens hem d´esperar fins que s´acabe la concessió per saber què passarà amb l´AP7, cal assegurar el seu alliberament i treballar des de ja per construir els accessos de tots els pobles a una via que serà de l'estat en començar 2020.
El Partit Socialista, amb 84 escons al Congrés, està en una posició de total debilitat. A Compromís no ens valdran les declaracions d'intencions al vent, ni les promeses prorrogades fins després d'unes eleccions. Serem fidels al govern actual sempre que ho siga amb l'agenda valenciana, que estarà damunt de la taula en les negociacions dels pròxims Pressupostos Generals de l´Estat.
Acabarem amb una injustícia que pateixen, sobretot, els pobles i ciutats que només tenen com a via de comunicació alternativa la perillosíssima N340, com és el cas del Maestrat; o els que l´N332 travessa diferents municipis, com el cas de la Safor. No permetrem que seguisquen condemnant la nostra indústria a ser menys competitiva, afectada per la falta de corredor mediterrani i pagant peatges per exportar tots els seus productes.
Els vots de Compromís als pressupostos generals seran necessaris i tindrem molt present en el moment de la votació si hi ha una bona dotació econòmica i una calendarització d´obres com cal per construir les connexions als pobles per on passa l´AP7. 2019 pot ser l´any que acabe el menyspreu al qual ens han sotmés als valencians i valencianes obligant-nos a pagar per circular pel nostre territori mentre es rescataven radials a Madrid. Pot ser el moment que, després d´anys de lluita, posem la seguretat de les persones per davant del benefici de les grans empreses.
