El passat dimecres es va convocar la Junta Rectora del Parc Natural de l´Albufera. Un dels punts tractava sobre el pla especial que s´ha d´aprovar perquè així ho recull el vigent Pla Hidrològic del Xúquer. Sembla mentida, però després de més de 30 anys sent parc natural, encara no tenim resolta la qüestió hídrica. Sent un aiguamoll, la qüestió podria ser còmica si no fóra perquè comença a ser tràgica. En ple 2018 no és acceptable que el llac continue contaminat. Tècnicament és un llac hipertròfic, és a dir un llac amb tanta entrada de nutrients que provoca una explosió de les microalgues. Per això en lloc d´un llac d´aigües cristal·lines com van conéixer els nostres majors, ple de vegetació subaquàtica i de diversitat faunística ara tenim un llac d´aigües verdes, pobre en diversitat biològica.

L´Albufera és una de les zones humides més importants d´Espanya. Parc natural des del 1986, zona d´especial protecció per a les aus, lloc d´interès comunitari, aiguamoll d´importància internacional Ramsar i part de la Xarxa Natura 2000. L´Ajuntament de València, tot i ser-ne el propietari, no té competències en matèria hídrica. Personalment entenc la complexitat de la planificació hídrica, que recau en mans de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Hi ha moltíssims interessos contraposats. Este riu ha sigut des de fa segles la principal font d´entrada d´aigua a l´Albufera. Però en les últimes dècades esta aportació ha caigut en picat.

El Xúquer, com tants altres rius espanyols, està sent sobreexplotat, parlem clar. L´Albufera, d´esta manera, no es recuperarà. I este no és un problema exclusiu de l´Albufera, només cal mirar el que està passant a Doñana, on l´extracció il·legal d´aigua està assecant literalment un dels principals aiguamolls europeus. El problema rau en la concepció errònia en la planificació hídrica espanyola. En el nostre país primer es repartix l´aigua dels rius, amb una concepció majoritàriament extractiva. Els rius es consideren simples canonades d´aigua a disposició exclusiva del ser humà. En este paradigma el medi ambient sempre està al final. I açò és justament el contrari del que establix la Directiva Marc de l´Aigua, d´obligat compliment, que marca que primer s´ha de garantir la qualitat ambiental de les masses d´aigua i després repartir l´aigua disponible entre els diferents usos. El contrari del que es fa ací.

L´Albufera no només és un lloc d´enorme valor ambiental, és part intrínseca de la identitat valenciana, té una importància descomunal pel seu valor agrícola amb més de 14.000 hectàrees de cultiu d´arròs i amb una pesca també important. I a més a més, s´està convertint en una font d´ingressos notable a través de l´ecoturisme. No ens podem permetre perdre este espai. Els valencians i valencianes, eixint al carrer, ja salvàrem la Devesa, al crit de el Saler per al Poble. No seria hora de recuperar aquell vell esperit i crear entre tots una gran Plataforma en Defensa de l´Albufera que reclamara l´aigua que necessita?