Opinión

Ricardo Sixto

Els valencians, com sempre, haurem d'esperar

Amb la moció de censura de Pedro Sánchez semblava obrir-se una finestra d´oportunitats per a les legítimes aspiracions valencianes de trobar solucions a qüestions tan fonamentals per a nosaltres com el finançament autonòmic o el dèficit crònic d´inversions que any rere any patim en el Pressupostos Generals de l´Estat. Precisament, la qüestió del finançament va ser tractada per alguns dels que intervingueren en aquella sessió del Congrés, però malgrat les expectatives existents, el candidat a la Presidència del Govern va donar poca cosa més que bones paraules. Inclús ja va deixar clar que no entrava en els seus compromisos ferms la revisió del sistema.

Les coses han quedat molt més clares després de les intervencions del ja president del Govern, tant en el Senat el dia 19 com en el Congrés el 20 de juny, quan va assegurar que la revisió del sistema de finançament autonòmic no la farà aquest Govern i que sols es podrà culminar en la propera legislatura. Les seues justificacions? Bàsicament que cal valorar necessitats, quantificar la insuficiència financera, analitzar les competències homogèniament, analitzar fiscalitats, veure la sostenibilitat del model, el repartiment d´ingressos, els esforços fiscals i modificar el Consell de Política Fiscal i Financera. Massa coses sembla que estan per fer, segons Sánchez.

Sembla que el president oblida que molta d´eixa feina està feta. La comissió d´experts creada per l´anterior Govern ja va fer públic el juliol de l´any passat el seu document amb propostes concretes de solució i, és cert, amb molts vots particulars. Per la seua banda, la comissió tècnica del Consell de Política Fiscal, amb participació de les comunitats autònomes ha treballat també aquestes qüestions. El treball tècnic està fet, el que cal és obrir la vessant política per a parlar, negociar i acordar. Si no és un problema tècnic, on està per tant el problema polític? Pot ser estiga relacionat en que ni Catalunya, ni el País Basc o Navarra han participat en la comissió d´experts. O, fins i tot, en que ni el PSOE ni el PP, cadascú pels seus propis motius donat que governen en la resta de comunitats autònomes, estan disposats a assumir el risc de posar en qüestió els recursos d´eixos governs autonòmics.

Catalunya ha estat enlluernada amb el seu propi procés buscant en una futura independència la solució als seus problemes financers. Navarra i País Basc tenen el seu finançament resolt donat que funcionen en la pràctica com un Estat associat. I de la resta? Doncs ací ens trobem, valencians i murcians com a principals agreujats i perjudicats per aquest sistema de finançament que ens situa a la cua en diners per habitant per a pagar els nostres serveis públics essencials, mentre que a la resta tampoc els va tan malament perquè estan prou millor que nosaltres. Així, doncs, el problema polític és greu i posa en qüestió el nostre model d´estat, per les injustificables desigualtats que perpetua.

Entre tant, ens hem convertit en una comunitat híper endeutada per l´infrafinançament crònic i continuarem igual, donat que les úniques vies que contempla el Govern són les permeses pels estrets marges de l´actual i caducat sistema. El següent capítol del nostre drama financer el viurem pot ser quan Sánchez porte al Congrés el Pressupost per a 2019, si pot i vol, i ens adonem que ni en les transferències ni en les inversions corregeixen suficientment els greuges acumulats.

Tracking Pixel Contents