Vaja per davant que mai vaig tindre clar que tancar Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) fora una decisió ni fàcil ni encertada. L´excepcional conjuntura econòmica del moment i la inviabilitat del procés de reestructuració de l´ens públic van ser elements decisius que van contribuir a un fi anunciat.

Abans, un ERE massiu que em va tocar coneixer de primera má en la meua qualitat de representant del seu Consell d´Administració, va suposar l´últim intent de redimensionar una televisió autonòmica que durant llargues dècades havia acumulat molt talent, però també una insuportable nomina funcionarial acumulada després de quasi tres dècades de governs de distint signe.

Ara, una nova corporació de mitjans veu de nou la llum, rebatejada com À Punt, sense que s´haja aprofitat les lliçons d'aquella experiencia.

Només l´ànim de crear una televisió ideològica, donant suport als partits del Govern, i acomodament a bona part de les seues hosts hauria de suposar una esmena a la totalitat del projecte. Però és que ja som conscients que ni l´austeritat ni la mesura han guiat els seus primers passos. Dietes milionàries, sous de rellamp, fitxatges mediàtics per servicis brindats a la causa... son les seues targetes de presentació.

Bo, i també el respatler de l´escapat Carles Puigdemont que des de Berlín li desitja encerts en la causa comuna del pancatalanisme. No en va, l´actual directora general de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació va ser la delegada de TV3 en el territori valencià i desitja fer del nou projecte audiovisual la seua prolongació.

No els interessa el pluralisme informatiu, ni la igualtat en l´accés a una televisió pública que ha primat l´experiència prèvia d´alguns professionals, com ha denunciat la progressista Unió de Periodistes. És més, que han acumulat quantioses indemnitzacions per la seua eixida en el que pot ser qualificat un autèntic frau de llei.

No obstant això, la qual cosa més em preocupa és un intent ideològic de rescatar la televisió de partit. Eixa Tele Compromís, que només en el primer any de camí abans de la seua posada en marxa ha costat més de 115 milions d´euros en sengles exercicis, la qual cosa s´acumula al cost laboral de tancar RTVV xifrat en altres 150 milions. Més de cinc vegades el cost pressupostat de la renda bàsica d´inversió, o superant en més de 65 milions d´euros el projecte estrela d´infrastructures educatives per a la present legislatura.

Estem davant una ocasió perduda per a haver canviat el model organitzatiu d´una televisió pública que ja no es de tots i totes, en menys condicions que l´anterior de garantir i afavorir la participació, el pluralisme i la seua independencia. Per a blindar-la d´ingerències polítiques de cap tipus. Ara si, convertida en el minaret del nacionalisme al servici d´una comunitat identitària aliena a la inmensa majoria del poble valencià.