Fara fa quinze anys que ens vàrem conèixer i que, com tantes vegades hem comentat, ens vàrem enamorar a primera vista. Vàrem treballar junts i molt durament. Ens recolzàvem mútuament. Hi va haver complicitat d´immediat. El teu somriure obert, el teu sentit de d´humor, la teua fina ironia, les teues intel·ligències múltiples ja feien veure la teua tendresa i, al temps la teua responsabilitat malgrat la teua joventut. Vaig pronosticar el futur i no em vaig enganyar gens.

Al llarg d´aquells quatre anys vàrem viure de tot, tant en lo personal com a la feina. Vàren ser anys de molta complicitat per salvar, de vegades, situacions greus, però fent algun que altre malabarisme emocional i de reflexió vàrem saber trobar sempre el punt just per ficar pau i tirar endavant.

Recorde amb tendresa alguna situació un tant divertida ja cap al final d´aquells anys on em vares demanar que et fera un cop de mà perquè no tenies massa ganes de parlar en públic i vaig explicar que, com a conseqüència de l´esforç que havies fet al llarg de les setmanes anteriors, tenies una lleugera afonia i que preferies no parlar. No varen passar ni cinc segons i ja tenies a la mà un bon grapat de caramels que la gent que ens envoltava havia tret de bolsos i butxaques. La gent ja t´estimava molt, Jorge.

Des d´aquells moments han passat moltes coses. Però com els dos sabem, mai ens vàrem deixar d´estimar. Som conscients que els nostre temps, el poc o molt que compartim és un temps de qualitat i de serenitat. També sabem que pot aplegar a destorbar a alguna gent que, mig en broma mig en serio, no em consideren una bona influència per a tu. Mai ens ha importat. I sempre hem fet valdre el nostre desig de seguir compartint el nostre camí vital.

Al llarg d´estos anys hem rigut i hem plorat perquè tot allò que ha estat important per a algú dels dos ho hem compartit. Ens hem abraçat en cada ocasió que ens hem trobat. I sempre, en tot moment, m´has reconegut hages estat amb qui hages estat.

Ara, les ires i maldats t´han fet mal. Han aparegut els miserables de tota classe i condició per a intentar fer pols el teu present i futur. No entenen aquella dita de la meua iaia: «Les mosques es cacen amb mel, mai amb fel». I la teua manera de fer política allà on has estat ha sigut amb mel, amb somriure, amb humilitat i proximitat. Potser t´hages equivocat en algun moment, però la gent del nostre poble ja t´ha ha demostrat com t´estima.

Però les miserables cavernes polítiques i mediàtiques no suporten que hi haja bona gent, gent honesta com tu a la política i volen fer-te fora a qualsevol preu. I com saps molt bé, la gent d´Ontinyent ja t´ha fet sentir la seua opinió. T´estimen molt Jorge. I t´estimen perquè t´ho mereixes. Com a alcalde d´Ontinyent, sens dubte el millor de l´etapa democràtica. I com a persona, perquè eres una gran bona persona.