Amb este ja van dos esclats consecutius de corrupció en ple socialisme valencià. El president Ximo Puig no pot cridar-se andana i mirar cap a un altre costat d´un assumpte que trenca en mil trossos el discurs de regeneració amb què es va encimbellar a les institucions autonòmiques, junt al seu pitjor resultat i sense haver guanyat les eleccions autonòmiques.

En paral·lel a l´avanç de la investigació sobre el finançament irregular del PSPV a costa de suculents contractes de publicitat en l´era Zapatero, acreditats ja no sols policialment sinó, també, per l´Agència Tributària, s´ha vingut a sumar ara una operació anticorrupció, denominada Alquería i per mi bermella per als qui afecta, que ha fet tremolar els fonaments de l´organització socialista i que pot comprometre el futur immediat de Puig.

Si el cas del finançament il·legal es justificava amb que era un cas aïllat, una maniobra de distracció, que afectava exclusivament a ex pesos pesats del PSPV, la nova operació anticorrupció ha acabat amb la detenció del màxim responsable provincial, Jorge Rodríguez, fins fa ben poc, candidat oficialiste de Puig a presidir l´aparell provincial del socialisme valencià.

La seua dimissió forçada, així com la renúncia a deixar l´Alcaldia d´Ontinyent (vorem fins quan), així com les ombres de sospita que el cas tira sobre la segona federació socialista pot fer tremolar els fonaments del PSOE valencià. I és que totes les seues proclames contra la corrupció s´han afonat com un castell de naips. Començant amb eixe mantra que destil·la una superioritat ja inacceptable: «Volen fer-nos paréixer que tots som iguals davant de la corrupció i això no es així». Diguem-ho clar, fins a la data PSOE i PDeCAT són els únics partits condemnats per corrupció. El discurs d´integritat i contundència contra la corrupció els fa aigües per totes les bandes. Les seues línies roges s´han convertit en verds per a corruptes i mangants, per a prou de militants que volen connectar en les institucions a costa de la butxaca de tots. Són moltes les preguntes a què ha de respondre en els pròxims dies el màxim representant institucional de la Generalitat, si vol tornar a fer creïble el seu discurs.

No ens oblidem finalment de la greu insidia que ha llançat el nou delegat del Govern, Juan Carlos Fulgencio, qüestionant la tasca policial desplegada, com si voldria fer-se perdonar el seu suport avalista davant de Puig. Què tarda el nou i flamant ministre d´Interior a eixir a desmentir que l´operació anticorrupció es deu al retard del relleu de la cúpula policial d´Interior? Com si l´assumpte hi haja jutge que ho pare, amb el vol que ha alçat i a lo que pareix ben fundamentat.