Festejant amb la prosa m´ha envaït un dilema, vull del vers ser parella, no em pregunten per què; en l´estrena, el llenguatge n´és del que parlaré, instrument de control segrestat pel sistema.
En Lingua Tercii Imperii detalla un fi filòleg les tècniques, de Goebbels, de manipulació, dissenyant el missatge, programant l´abducció. Passat més de mig segle tenim un llibre homòleg, Lingua Quintae Republicae, escrit per un francès. En nostres democràcies (més formals que no res) els conceptes que imperen s´obren via subtilment, de forma respectable, autònoma, aparent; publicistes en massa i legió d´economistes, treballen pel procés, i si volen més pistes, ens duen a entregar-nos al mercat liberal; Klemperer l´alemany, Eric Hazan el gal.
Si algú en aquests indrets publiqués un estudi, Lingua Regnum Hispaniae es podria titular, aquí tindrà recer, un lloc li he de guardar, i em permet la llicència d´avançar-li un preludi.
Llenguatge i propaganda son els dos elements, repiquen cada dia i de forma insistent. Abandone´s, no lluite!, no calen reflexions! El sistema s´ocupa de fixar conclusions. Diuen sentit comú i és un automatisme útil per manejar-se amb assumptes quotidians; qui fan per modelar-lo saben el mecanisme d´exercir fort domini hui en dia com abans.
La qüestió capital exigint submissió: preservar l´engranatge que fa que el cobdiciós, l´atrevit, l´agraciat, puga ser desigual i acumule riqueses... amb coberta legal. Amargament niuats amb la causa primera, els grillons lacrats per centrípeta bandera, que predica dels altres la seua pròpia histèria (la història proporciona magnífica matèria) i ofega tots aquells que cerquen la ribera.
Vosté rasque el llenguatge, poses l´auricular, podrà sota la crosta el registre eixamplar.
