Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

L'estiu és una festa

No hi ha res com mirar la televisió aquests dies per a veure que, quan entrem a l'estiu, la vida es transforma en un espectacle quotidià, o, més ben dit, en una festa permanent. I quan dic tot vol dir tot. Per això, fugint de la calor, som molts els que, estigam o no de vacances, ens asseguem davant del televisor a gaudir de l'espectacle quotidià del futbol, de la política, el de'anar a la mar o eixir al jardí de la caseta de camp a prendre la fresca i mirar À punt. Així gaudim de la festa, i en participem directament, o com a feliços espectadors.

Un dels espectacles més seguits aquests dies és, sens dubte, el del mundial del futbol, on anem de sorpresa en sorpresa, veient com els pronòstics dels entesos es converteixen en fum de canyots, i canvien d'un dia a un altre. Així hem vist caure derrotades les seleccions que, a priori, els gurus futbolers tenien per segur que arribarien lluny, com ara Espanya, Portugal, Argentina o Brasil. Hem vist caure a terra, o per terra, els ídols milionaris de les masses, com Messi, Cristiano o Neymar, uns amb pena perquè els teníem divinitzats, uns altres divertint-se per veure'ls perdre perquè els teníem mania.

Un altre espectacle interessant ha sigut el de les primàries del Partit Popular, on hem seguit la cursa o combat entre els distints candidats i candidates, fins a la primera i primària final. Un espectacle que encara no s'ha acabat, i on ningú no té clar sí qui ha guanyat acabarà de debò essent la veritable vencedora (Soraya Sáenz de Santamaria), o si li acabarà passant per davant el segon de la cursa electoral (Pablo Casado), o si entre el segon i la tercera (Dolores de Cospedal) i la resta dels perdedors, aconseguiran derrotar la favorita actual. Una cursa en la que els votants del PP deuen d'estar fent apostes interessades i interessants.

A més d'això, uns altres ens divertim seguint la fantàstica programació d'À punt, la nova televisió valenciana, on tots ens ho estem passant la mar de bé, entre riures i somriures, destarifos i desficacis, seguint les festes dels nostres pobles, veient desfilades de moros i cristians, escoltant dolçaines i tabalets, o escoltant les nostres botàniques autoritats. Tots de festa permanent, és clar, perquè estem en juliol i l'estiu vacacional no ha fet més que començar. I és que els valencians ens avorríem moltíssim abans.

Compartir el artículo

stats