10 de julio de 2018
10.07.2018

Que bé sou!

09.07.2018 | 20:39

L'adverbi 'bé' és segurament una de les paraules més usades de la nostra llengua. Indica que alguna cosa es fa «satisfactòriament, avantatjosament, feliçment» i també «correctament, d'una manera conforme a la norma o al deure» Potser la segona definició és la que està darrere d'una expressió molt del meu poble: «ser bé». Quan et comportes com cal, quan actues amb honradesa i fas allò que has de fer „més encara si significa un esforç„ et veus recompensada per la manifestació: «que bé eres!». Quanta faena s'amaga darrere d'una paraula tan curta!

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat la simplificació dels accents diacrítics, entre ells l'adverbi 'bé'. Ara, en lloc dels més de cent cinquanta que teníem, en tenim només quinze; tots monosíl·labs, tots amb una alta freqüència d'ús „en l'article n'he usat 25 en només 407 paraules. Darrere de tota decisió que afecta una norma, hi ha d'haver reflexió, consens i avaluació. Moltes vegades, quan explique ortografia, he de convéncer qui tinc davant que són normes fetes per tal de fer fàcil aprendre la norma escrita, són convencions fetes a favor de l'escriptura i no en contra. Explicar la bondat de la norma dels diacrítics podia ser una tasca àrdua. Els beneficis de la simplificació són evidents i, amb tot, escoltem veus en contra de gent que s'estima la llengua amb passió i compromís. Per què?

Pense que, al marge de qüestions personals, la majoria de nosaltres tenim una certa resistència al canvi. Diuen que només canviem de veritat quan ens veiem a la vora del precipici: «qui estiga bé, que no es menege»; però hi ha també una voluntat de no voler desaprendre, més encara quan l'ús correcte de l'ortografia és „sí, això crec„ una marca de distinció: «pensaran que no sé accentuar bé» o l'enyorança d'un codi gràfic aprés lligat a unes lectures que ens han marcat i que ens han fet créixer com a persones.

Només les llengües mortes tenen codis invariables. La variació i l'evolució són símptomes de vitalitat. El que cal és observar i endreçar canvis que desdibuixen, que assimilen a altres llengües. L'ortografia ajuda a mantindre la vitalitat de la llengua, perquè les llengües necessiten ser escrites i llegides. Massa anys hem patit tindre la nostra llengua només parlada, sense poder ser escrita, sense poder usar-la amb normalitat. Fer una norma que afavorisca que la gent escriga en valencià no és només molt bé, és beníssim.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook