Fa unes setmanes, amb el panorama actual ja sembla anys llum, un vicepresident del Senat, acusava a Compromís de «dirigisme». Ala! Així, per les bones. I encara que la frase desafortunada i desvinculada de tota realitat poguera semblar vindre d´algú que viu a La Rioja o a Extremadura, que militara en el PP i no s´enterara de res, tal disbarat l´amollava una persona que hauria de conèixer bé la realitat valenciana. Qui deia que a Compromís hi havia dirigisme i imposició no era altre que Joan Lerma, qui ostenta el càrrec de senador des del 1995 i a més no ho fa per elecció directa de la ciutadania, sinò perquè des de les Corts Valencianes, on hi ha 19 diputats i diputades de Compromís, es marcà una creu en el seu nom permetent així que fora un dels senadors escollits pel parlament autonòmic per a representar al poble valencià en la Càmera Alta.

També va ser pel dirigisme de Compromís que eixos 19 diputats i diputades demanarem que els senadors territorials vingueren a rendir comptes a les Corts del seu treball en pro dels valencians i valencianes. Però no va poder ser perquè ni el Partit Popular, amb Rita Barberà i Alberto Fabra ocupant els escons, ni el propi Lerma, tenien a bé informar-nos de quina havia estat la seua activitat a Madrid. Solament Carles Mulet anhelava vindre a les Corts per parlar-nos de la seua feina. I escolten, després de la dimissió de Mariano Rajoy «por mí, por el PP y creo que por España», la moció de censura i el mediàtic govern de Pedro Sánchez, cada vegada tinc més clar que el senador de Compromís no anava molt desencaminat amb aquella pregunta sobre l´apocalipsi zombi. Un pla alternatiu, per si de cas, no ens vindria gens malament.

I entre toma i daca, i la rialla que et provoca que et diguen «dirigista» quan formes part d´un partit, que està dins d´una coalició, que la coalició té portaveus i portavozas de Verds, Iniciativa, Bloc i falten els de Compromís, i que la vida del teu partit la pots seguir en les columnes de qualsevol diari com si fos un serial de la tele, que a mes a més, som els que acostumem a tirar-nos els trastos al cap en públic per a després actuar amb resolucions pactades entre tots i totes, doncs que arriben els de la jerarquia del ordeno y mando a donar-te lliçons, això et fa esclafir a riure com si t´hagueren passat un meme de Letizia i Sofía.

I tot açò no seria més que un altra anècdota i un li diu el mort al degollat, sinó fora perquè, oh sorpresa, encara no s´havia acabat de nomenar el govern del no és no, i va i arriba el que fa quatre dies pregonava «transparència i participació en el PSPV», i de sobte retira les esmenes al Pressupost de l´Estat que tenia pactades amb Compromís per millorar la vida dels valencians i valencianes. Què, què....

Afortunadament, els vots de Compromís al Congrés han sigut clau per tirar a Rajoy. I ara el nou president del Govern té una tasca i un compromís amb els valencians i valencianes que nosaltres li anem a recordar dia sí i dia també. I les esmenes al Senat, que Lerma ha volgut esborrar, són una primera mostra d´això. Diu Sánchez que el seu govern és un reflex de la societat a la que pretén servir. I jo no sé quants de vostès tenen a un astronauta, un expresident del Parlament Europeu i un fontanero a casa, però imagine que no seran majoria. També diu que són de paraula i, en això, de moment, confiem els valencians i valencianes. I si no, sempre estan els dirigistes de Compromís per a esmenar la plana i fer valdre eixa paraula.